El plaer d’una història mínima

Recordo encara amb incredulitat quan Steven Soderbergh va anunciar que deixaria el cine. Va ser més o menys el 2008, després de rodar el seu díptic sobre el Che Guevara. Des d’aleshores, i ja han passat 17 anys, amb una pandèmia-confinament pel mig, el director de Sexe, mentides i cintes de vídeo ha dirigit la barbaritat de 17 llargmetratges i ha creat quatre sèries de televisió, molts d’aquests títols gravats amb mòbils d’última generació i produïts per a plataformes, demostrant sempre que és, de tots els cineastes nord-americans, el que millor ha entès els nous rumbs tecnològics, del dilema cine-televisió i de l’streaming.

Notícies relacionades

La seva independència no està disputada amb l’star-system. I tenim a Confidencial (Black bag) Michael Fassbender i Cate Blanchett al capdavant del repartiment d’aquesta enginyosa i minimalista trama, que barreja drama de parella i relat d’espionatge amb un MacGuffin perfecte –Severus, una arma, un pla, un projecte, una cosa molt important que interessa als personatges però li és igual a l’espectador– i un desenvolupament focalitzat en la capacitat innata en Soderbergh per construir tota una història a partir de mínims detalls, uns quants suggeriments i mitja dotzena de personatge ben construïts.

Després de Presence, el film dissenyat des del punt de vista d’un fantasma i estrenat el 2024, Soderbergh i el mateix guionista d’aquella, David Koepp, teixeixen una sèrie de pistes i maquinacions per resoldre qui és el talp en una agència d’intel·ligència britànica. El que menys importa és la resolució. L’interessant és el dispositiu, l’atmosfera i la freda i alhora intensa entesa entre els dos agents-parella encarnats per Blanchett i Fassbender.

Temes:

Intel Cine Che Guevara Cate Blanchett

Inicia sessió 0 Comentaris

Un Raphael reconstituït

Rutger Bregman: "Soc el Robin Hood dels talents"