Mario Casas, lluny de la zona de confort

E n aquesta pel·lícula sobre el desarrelament i cert pànic tant a la vida que es va tenir com a la que es tindrà, Mario Casas encarna un seguidor de l’Espanyol que, després d’anar amb els amics a un partit de futbol a Utrecht, decideix quedar-se a la ciutat neerlandesa sense donar explicacions a ningú ni posar-se en contacte amb la família a Barcelona. El partit de futbol no té més incidència, és el pretext per dibuixar el retrat d’un personatge que amb prou feines sap què vol i que viurà en una ciutat diferent, socialment, culturalment i idiomàticament, una experiència tan dura com reveladora, sense casa, diners, feina ni amics. El personatge que interpreta David Verdaguer, un exiliat gens romàntic com ell, actua de pont i de reflex en aquesta transformació cap a qui sap on.

Com ja han fet al cine nord-americà Robert Pattinson i Kristen Stewart, deslligant-se de la seva imatge mainstream en la saga Crespúsculo a través de films i directors molt més personals, Mario Casas continua en el seu trajecte ferm per sortir de la zona de confort i abraçar noves causes i projectes cinematogràfics. Potser és la de Molt lluny una de les seves millors interpretacions, ja que transmetre a la pantalla la deriva del seu personatge de manera convincent és qualsevol cosa menys fàcil.

Notícies relacionades

Netflix confirma la seqüela de 'KPop Demon Hunters' després de l’èxit de la primera entrega

La Fundació Miró reordena l'obra de l'artista a partir dels seus processos creatius i recupera el Jardí dels Xiprers

‘Molt lluny’

Gerard Oms (Estrena: 11/4/2025)