Mario Casas, lluny de la zona de confort

E n aquesta pel·lícula sobre el desarrelament i cert pànic tant a la vida que es va tenir com a la que es tindrà, Mario Casas encarna un seguidor de l’Espanyol que, després d’anar amb els amics a un partit de futbol a Utrecht, decideix quedar-se a la ciutat neerlandesa sense donar explicacions a ningú ni posar-se en contacte amb la família a Barcelona. El partit de futbol no té més incidència, és el pretext per dibuixar el retrat d’un personatge que amb prou feines sap què vol i que viurà en una ciutat diferent, socialment, culturalment i idiomàticament, una experiència tan dura com reveladora, sense casa, diners, feina ni amics. El personatge que interpreta David Verdaguer, un exiliat gens romàntic com ell, actua de pont i de reflex en aquesta transformació cap a qui sap on.

Com ja han fet al cine nord-americà Robert Pattinson i Kristen Stewart, deslligant-se de la seva imatge mainstream en la saga Crespúsculo a través de films i directors molt més personals, Mario Casas continua en el seu trajecte ferm per sortir de la zona de confort i abraçar noves causes i projectes cinematogràfics. Potser és la de Molt lluny una de les seves millors interpretacions, ja que transmetre a la pantalla la deriva del seu personatge de manera convincent és qualsevol cosa menys fàcil.

Notícies relacionades

¿Missió impossible?

Sophie White, terror i malaltia mental

‘Molt lluny’

Gerard Oms (Estrena: 11/4/2025)