Una mirada crua a la violència sexual
Amb un enfocament valent i una narrativa profundament emocional, ‘La fúria’, l’opera prima de la directora barcelonina Gemma Blasco, competeix amb cinc pel·lícules més per la Bisnaga d’Or.

"Després de ser violada per Cap d’Any, l’Álex busca refugi en el seu germà Adrián. Però ell, consumit per la ràbia, segueix un camí cada vegada més fosc. La seva reacció els allunya i ella canalitza el dolor a través del teatre, interpretant el venjatiu personatge de Medea". Aquesta és la sinopsi de La fúria, el debut en el llargmetratge de la barcelonina Gemma Blasco, una pel·lícula que explora la violència sexual i el procés de curació a través de l’art. Amb un enfocament valent i una narrativa profundament emocional, la cinta, protagonitzada per Ángela Cervantes i Álex Monner, s’endinsa en les seqüeles d’una agressió i el paper que desenvolupa el teatre com a refugi i eina d’expressió.
Un retrat cru, explícit i visceral de la història d’una violació: "No és autobiogràfica, però sí que em va inspirar una situació que vaig viure. Quan tenia 18 anys i començava a estudiar cine, volia sentir-me reflectida en aquest estat traumàtic que estava vivint, però no vaig trobar gaires pel·lícules que ho mostressin com jo ho sentia", diu.
Aquest desig de plasmar una mirada honesta i crua alhora sobre la violència sexual la va portar a explorar narratives que van més enllà del que és convencional, la qual cosa ha comportat un procés complex. "Vam començar a escriure aquesta pel·lícula l’any 2018, de manera que ha sigut un camí llarg".
La directora reconeix que finançar el film va ser una de les dificultats més grans del procés. "Soc una privilegiada perquè hi ha molt bones pel·lícules que no arriben a finançar-se, i això és molt dur", admet. I també destaca un altre repte important: mantenir l’essència del film al llarg dels anys de desenvolupament: "Volia que la pel·lícula que vam rodar fos la mateixa que havíem imaginat el primer dia, i això no sempre és fàcil d’aconseguir".
El rodatge va comportar moments especialment durs, sobretot al tractar escenes de gran càrrega emocional: "Hi havia dies molt intensos, com l’escena de la festa al pis o la seqüència de la violació, que va ser molt complexa en el terreny emocional per a tot l’equip", recorda Blasco. Tot i això, també destaca que, malgrat la duresa, tot el procés va estar marcat per un ambient de respecte i de molt amor.
En un panorama cinematogràfic en què el tema de la violència de gènere ha sigut abordat diverses vegades, Blasco creu que La fúria aporta una mirada diferent: "Volíem mostrar una perspectiva crua que, fins ara, jo no havia trobat", explica. A més, la directora emfatitza la importància de continuar explorant aquestes narratives i demostrar que existeix un cine compromès i amb una mirada pròpia.
Notícies relacionadesRespecte a la possibilitat d’aconseguir la Bisnaga d’Or, la catalana manté una actitud pragmàtica: "El nostre objectiu és presentar la pel·lícula a la indústria i que pugui arribar al màxim nombre d’espectadors possible. Vam escollir Màlaga com a aparador, perquè aquest festival és molt important en el món cinematogràfic i ha aconseguit tenir molta rellevància. Si arriba un premi, serà benvingut, però no és una cosa en què ara mateix pensem", afirma.
La fúria es va estrenar mundialment en el Festival South by Southwest (SXSW) d’Austin, a Texas (EUA), i arribarà als cines espanyols el dia 28 de març del 2025.
- Xarxa elèctrica ¿Què és el zero energètic, la principal hipòtesi de l'apagada generalitzada?
- Apagada Red Eléctrica sospita d'una desconnexió massiva de plantes solars abans de l'apagada
- Espanya, paralitzada per una gran apagada d’origen desconegut
- D’Olot a l’armada japonesa
- Xarxa elèctrica Les causes de l'apagada massiva a Espanya i Portugal
- Gènere esgotat i gènere fet malbé
- Catalunya estima unes pèrdues d’uns 900 milions per l’aturada elèctrica
- Les residències denuncien l’oblit en el qual van viure la jornada de dilluns
- Milers d’avis van activar en va el botó d’ajuda de la teleassistència
- Final d’un pontificat El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave