Del 27 de març al 6 d’abril
El D’A projectarà ‘The shrouds’, l’últim film de Cronenberg
La 15a edició del festival consagrat al cine d’autor s’inaugurarà amb ‘La furia’, de Gemma Blasco, interpretat per Ángela Cervantes i Àlex Monner.
S’hi inclouen prop de 120 pel·lícules i la retrospectiva està dedicada a Roberto Minorvini
El D’A Festival de Cinema de Barcelona, certamen consagrat al cine d’autor, arriba aquest any a la quinzena edició. El teló s’alçarà el 27 de març i s’abaixarà el 6 d’abril. Són 11 dies per repassar què ha donat de si els últims mesos el cine contemporani que circula per terrenys independents a la recerca de nous llenguatges per expressar tots aquells temes que d’una manera o una altra ens interpel·len.
Un dels plats forts de l’edició, l’avançament de programació de la qual es va anunciar ahir al matí, serà l’últim film de David Cronenberg, The shrouds, la història d’un magnat que crea un sistema per vigilar els difunts dins la mortalla, i que protagonitzen Vincent Cassel, Diane Kruger i Guy Pearce.
Diverses sales
Com en edicions anteriors, les pel·lícules es projectaran en diverses sales de Barcelona: CCCB, Filmoteca de Catalunya, Casa Montjuïc, Zumzeig i també les multisales Mooby Aribau, que recuperen aquesta vegada la sala 5, la que té més capacitat de la ciutat, per a la inauguració i alguna altra projecció destacada. El film inaugural serà La furia, realitzat per Gemma Blasco i interpretat per Ángela Cervantes i Àlex Monner. El tema: les agressions sexuals. El rerefons: el mitjà teatral, ja que la protagonista, violada en una festa, canalitza tot el dolor i la ràbia protagonitzant una versió de l’obra Medea als escenaris.
De les pel·lícules anunciades fins ara, destaca La prisonnière de Bordeaux, l’últim treball de la directora Patricia Mazuy, en el qual Isabelle Huppert i Hafsia Herzi donen vida a dues dones els respectius marits de les quals compleixen condemna a la mateixa presó. De l’argentí Matías Piñeiro, habitual del D’A, es projectarà Tú me abrasas, una visió del mite de Safo d’encara no una hora de metratge.
Un altre nom a l’alça és el de la directora georgiana Dea Kulumbegashvili. April, el seu segon llargmetratge, estrenat a Venècia –on va obtenir el premi especial del jurat– i guardonat també en la secció Zabaltegi de Sant Sebastià, té com a protagonista l’única llevadora d’una petita localitat, investigada després de la mort d’un nadó poc després del part.
Notícies relacionadesLa previsió dels organitzadors és que el D’A compti aquest any amb prop de 120 pel·lícules entre llargs i curts, a més d’activitats paral·leles, concerts i classes magistrals de diversos cineastes. La retrospectiva està dedicada a Roberto Minorvini, director italià que ha fet la major part de la seva carrera als Estats Units. El festival programarà tota la seva filmografia, que inclou el documental Qué harás cuando el mundo esté en llamas?, guardonat a la Mostra veneciana del 2018, i Los malditos, el seu últim treball, ambientat en la Guerra Civil nord-americana.
Hi ha dos premis que s’afegeixen als que s’atorgaven fins ara: el del jurat jove –format per 15 joves d’entre 18 i 25 anys i que sortirà d’una convocatòria oberta– i el D’A Talent Verd, concedit al film que tracti més bé els valors de l’Agenda 2030 d’ecologia, igualtat i sostenibilitat.
- ChatGPT La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"
- Previsió meteorològica El Nadal arribarà amb pluges, nevades i molt fred a Catalunya: aquestes són les previsions per a les pròximes setmanes
- Lloc recomanat El petit poble de Tarragona que 'National Geographic' considera "una obra d'art"
- L’Hospitalet Illa i Quirós firmen el soterrament de la Granvia
- La duresa d’una malaltia El pitjor moment en la vida de Jordi Cruyff
- L’extrema dreta europea veu bé les invectives del líder dels EUA
- L’H, centenari com a ciutat | Els paral·lelismes Salford, referent a Anglaterra
- Quotes pesqueres La UE autoritza 143 dies de captures al Mediterrani
- Les relacions transatlàntiques La UE manté l’apaivagament amb Trump malgrat els seus atacs
- Tempesta judicial i política Koldo, la ‘lampista’ i la SEPI, tres trames que se solapen
