«És una mica estrany»: l’insòlit premi compartit dels Goya té un únic precedent

«Això és una mica estrany», va exclamar el director d’‘El 47’, Marcel Barrena, amb el Goya a la millor pel·lícula a la mà, mentre veia com els membres de l’equip de ‘La infiltrada’, amb Arantxa Echevarría al capdavant, pujaven a l’escenari a recollir també aquest mateix premi que els votants de l’Acadèmia havien atorgat ex aequo als dos films. De fet, tan inesperada va ser la decisió de compartir el guardó que ningú havia previst que hi hagués dos trofeus per als dos guanyadors, i els responsables de ‘La infiltrada’ es van haver de conformar amb la promesa que ben aviat se’ls entregaria el cobejat ‘capgròs’.

El final de la gala de la 39a edició dels premis Goya va ser, efectivament, una mica estrany. Entre altres coses, perquè l’encarregada d’anunciar el guanyador en la categoria reina, l’actriu Belén Rueda, no va advertir que el sobre que li van passar contenia dues targetes i un paper en blanc amb l’expressió «ex aequo» en un cos de lletra molt petit, i en un primer moment va cridar només el títol d’‘El 47’ amb l’entusiasme propi d’aquestes situacions. Rueda va tardar uns segons a adonar-se del que estava passant i quan va mirar d’explicar que ‘La infiltrada’ també era guanyadora, la confusió es va apoderar de la cerimònia.

Dos curtmetratges de fa 25 anys

Notícies relacionades

Entre drama migratori i ‘thriller’ frenètic

Misteri i llenguatge

És cert que el reglament de la competició preveu la possibilitat d’un empat –«en cas d’empat en nombre de vots en una mateixa categoria, es podran proclamar dos guanyadors o guanyadores, amb els mateixos drets i incloent-hi dos trofeus», diu l’article 13.2.4–, però les probabilitats que això passi són molt petites. Tant, que en les 38 edicions anteriors només havia passat una vegada, el 1991, quan el premi al millor curtmetratge de ficció va anar a parar, ex aequo, a ‘Blanco o negro’, d’Andrés Sáenz de Heredia, i ‘El viaje del agua’, de Gracia Querejeta, Nacho Pérez de la Paz i Jesús Ruiz (en aquella època, els nominats eren tres en lloc dels cinc actuals).

Aquest Goya compartit a la millor pel·lícula no va ser l’única notícia insòlita de la nit. També va cridar l’atenció que ‘La infiltrada’ aconseguís el premi en la categoria més important quan fins aleshores només havia convertit en guardó una de les seves 13 nominacions (la de Carolina Yuste com a millor actriu protagonista). De nou, en tota la història dels premis existeix un únic precedent en què la distingida com a millor pel·lícula va marxar a casa amb només dues estatuetes. Va passar el 1992, quan ‘Amantes’, de Vicente Aranda, va guanyar en les categories de millor film i millor direcció.