El PP perd la majoria absoluta i el PSOE s’enfonsa a Andalusia

La pujada de l’esquerra andalusista d’Endavant Andalusia és clau per entendre el retrocés del PP en escons. Aquest partit quadruplica els representants, de dos a vuit, i aconsegueix diputats a sis províncies. La participació ha sigut molt alta, del 64,7%, en aquestes eleccions.

Vox creix de manera molt continguda i l’aposta per la prioritat nacional, agitant la por de la immigració, els ha funcionat per transvasar vots a l’extrema dreta. El PSOE s’ha enfonsat en el que va ser el seu graner de vots i María Jesús Montero ha empitjorat els resultats del 2022. Cau dos diputats (de 30 a 28), tot i que creix en vots, i signa la pitjor dada històrica en unes andaluses quant a escons. A l’esquerra del PSOE, Endavant Andalusia, una força sobiranista i andalusista escindida de Podem el 2020, demostra que no era una bombolla demoscòpica. Paral·lelament, Per Andalusia, que posava a prova la unitat de l’esquerra amb Antonio Maíllo al capdavant d’IU, Sumar i Podem, retrocedeix en vots, tot i que evita la sagnia. I així, aquestes eleccions marquen el pròleg de les generals. Andalusia és la comunitat més poblada d’Espanya, i aquests comicis arriben en un moment clau del cicle electoral, després que a Extremadura, Aragó i Castella i Lleó es remarqués l’avenç de les dretes i el retrocés de les esquerres però amb el PP en mans de Vox. El desenllaç andalús era determinant a Ferraz i Génova. I cap dels dos ha tingut bones notícies.

La ‘marca Juanma’

El PP andalús ha fet una campanya al marge de les sigles i amb la marca Juanma manant. La crisi dels cribratges, la seva principal falla en la gestió, ha danyat la seva imatge. Moreno ha marcat aquesta última legislatura, en què va tenir majoria absoluta, el seu propi camí, ignorant un Vox que en aquesta comunitat era irrellevant. No ha entrat en cap de les seves guerres culturals i s’ha mantingut al marge de les seves envestides. El seu centre moderat, allunyat del que marca el PP d’Isabel Díaz Ayuso des de Madrid, aposta per una altra via per al PP. Amb la seva campanya, lluny de la ideologia i centrada en les emocions i l’orgull andalús, no n’hi ha hagut prou per mantenir-se en l’absoluta. Ara negociar amb Vox encara es farà més difícil.

Al davant, el PSOE de María Jesús Montero s’ha jugat tota la campanya a una sola carta: la sanitat pública. La crisi per les fallades en els cribratges del càncer de mama i el suposat deteriorament dels serveis públics a Andalusia va marcar el guió socialista. Montero va sortir del Consell de Ministres, en què era la mà dreta de Pedro Sánchez, quan es van convocar les eleccions andaluses. La seva operació com a candidata a Andalusia va ser autoritzada i rubricada per Sánchez, en un pla d’enviar els ministres als territoris, però no s’ha d’oblidar que van ser els dirigents socialistes andalusos els qui van aixecar la mà per demanar un relleu en el lideratge de Juan Espadas. De ser una de les dones més poderoses a Espanya, va desembarcar a Andalusia per protagonitzar una campanya contra rellotge que no ha aconseguit l’objectiu. Els socialistes han perforat el mínim de fa quatre anys i continuen en caiguda lliure.

El greu problema de la Moncloa

Montero va arribar amb l’objectiu de treure de l’abstenció el mig milió de votants que va optar per Sánchez en les generals del 2023 i es va quedar a casa en les autonòmiques del 2022. No se n’ha sortit. Per més que ara a Ferraz insisteixin a dir que a Andalusia hi ha vot dual (gent que vota una papereta a les autonòmiques i una altra a les generals), la realitat és que Montero es veia com el rostre visible del Govern i la identificació amb Sánchez és absoluta.

Notícies relacionades

Endavant dona la sorpresa a l’esquerra i supera folgadament Per Andalusia

L’extrema dreta augura "molt més sentit comú"

Vox va apostar la seva estratègia al discurs de la prioritat nacional, amb Abascal com a protagonista, amb un discurs molt dur contra Moreno i deixant clar que no pensaven facilitar el govern del PP, tot i que es quedessin a les portes de la majoria absoluta. El creixement d’aquest partit ha sigut molt mesurat, passen de 14 a 15 escons, però canvia un fet fonamental: tenen la clau del Govern andalús per al PP.

La campanya d’Endavant Andalusia va cridar l’atenció des de bon començament. Quedava comprovar si l’avenç del partit que va fundar Teresa Rodríguez i que respon a un nou andalusisme emergent, amb molta gent enfilada a l’onada nacionalista, de debò explotaria a les urnes. En el PP andalús feia temps que alertaven que no s’havia de subestimar aquesta força. No s’han errat. Moreno ja sap què va sentir Javier Arenas quan el 2012 totes les enquestes li van donar majoria absoluta i no la va aconseguir. La diferència és que llavors el PP no podia sumar amb ningú i ara es pot aliar amb Vox. Aquest és el capítol següent. El que el PP d’Andalusia no volia escriure. Hi haurà marro.