El valor de la infància

El cine del suís Claude Barras és un cine compromès. Però de manera especial i valuosa: no tant amb els temes com amb els personatges. I el compromís amb els personatges el porta a les altres coses: al tema, al que vol destacar o denunciar. Les seves pel·lícules van sobre persones i el seu cine és humanista, tot i que els seus personatges siguin figures modelades: tant La vida d’en Carbassó (2016) com Salvatges estan realitzades en animació stop motion.

Si en la seva anterior pel·lícula parlava de la pèrdua en una edat primerenca a través de la història d’un nen que perdia la seva mare, en aquesta reincideix en aquest tema (també en l’amistat i la família) i denuncia el maltractament a la natura a partir de les vivències de la petita Kéria. La cinta succeeix a Borneo, al límit de la selva tropical, i la seva protagonista és una nena mestissa que lluita (amb el seu cosí i un petit orangutan) contra la desforestació del bosc.

Salvatges és una faula ecologista amb un missatge que arriba amb claredat perquè està explicada des del cor d’un personatge ben escrit, concebut des de l’afecte, la curiositat i les ganes de parlar amb serietat de la infància. Visualment espectacular i de molt sentit de l’humor, critica la destrucció del planeta alhora que ens recorda el valor de la infància.

Notícies relacionades

Parma i la síndrome de Stendhal

L’oportunitat que ens dona Trump

‘Salvatges’

Claude Barras (Estrena: 7/2/2025)