Diferents visions sobre el feminisme

Tres amigues molt diferents, més pròximes als 60 que als 50, protagonitzen Les Bàrbares, obra de Lucía Carballal (Madrid, 1984) que planteja temes relacionats amb el feminisme, el sistema patriarcal i el #MeToo.

Les tres dones es reuneixen per desig de la Bàrbara, neboda d’una d’elles i amiga de totes que va morir amb 30 anys fa pocs mesos. La Bàrbara era una dona d’una altra generació i amb unes altres idees que des del més enllà vol que les seves companyes més veteranes parlin per intentar superar les seves divergències i reflexionar sobre les seves vides. "L’obra contraposa el feminisme del segle XXI amb el de la generació dels anys 60 i 70", assenyala David Selvas, que és director del muntatge i traductor d’aquesta comèdia àcida que arriba al Teatre Borràs. Es va estrenar al Centre Dramàtic Nacional de Madrid dirigida per Carol López el 2019 amb bones crítiques i un repartiment diferent.

El català i el castellà s’alternen en aquesta nova producció. El personatge de Francesca Piñón, que ha dedicat la seva vida als altres, és molt diferent del que interpreta Cristina Plazas, que encarna una dona feta a si mateixa que malgrat haver-se dedicat a la seva carrera professional se sent fracassada. María Pujalte representa una dona allunyada del nou feminisme. Berta Gratacós encarna l’àlter ego de la Bàrbara. Apareix a l’obra com a cantant del local on es reuneixen les tres protagonistes. Les seves cançons animen a recordar diferents moments i anècdotes que ajuden a entendre l’actitud que tenen les tres dones davant la vida.

Carballal, autora de 41 anys, va escriure Les Bàrbares perquè sentia una fractura entre la generació de la seva mare i la seva. Després del #MeToo, que algunes actrius franceses com Catherine Deneuve van qüestionar, es va interessar per les reaccions de les dones, molt diferent segons la generació a què pertanyien. Mentre les joves abraçaven els vents de canvi i empoderament, les més veteranes al·lucinaven. Les contradiccions del feminisme i l’amistat estan en la base d’aquesta obra.

Per Selvas, Les Bàrbares està "entre comèdia i tragicomèdia amb tocs musicals". La música hi juga un paper destacat, amb temes de Serrat, Toti Soler, Mari Trini, Jeanette o Julio Iglesias, tots interpretats per la noia que anima el bar de l’hotel on transcorre la peça. Gratacós aporta un punt de frescor al reinterpretar amb un toc actual clàssics de l’època de joventut de les tres amigues. "L’obra intenta acostar dues visions del feminisme, les de les que van combatre a la seva manera pels seus drets, amb les seves accions i decisions vitals, i les que van venir després, que posaven etiquetes i paraules a tot amb un discurs clar contra el patriarcat", comenta Selvas. "L’obra és un cant a l’amistat, a tot allò que uneix una sèrie de dones que, malgrat tenir visions diferents, saben que el més important és sumar per aconseguir igualtat de drets i d’oportunitats".

Notícies relacionades

‘Lux’, el nou disc de Rosalía, cançó a cançó

L’Editorial de Cristina Villanueva: La crisi climàtica

Desitjos de l’amiga morta

Selvas creu que l’obra de Carballal té alguna cosa de l’Art de Yasmina Reza. La diferència és que Les Bàrbares té un repartiment femení i que, en comptes d’un quadre com a excusa per plasmar les contradiccions, aquí els desitjos d’una amiga morta són l’aixeta per parlar de maternitat, de la relació amb la feina i d’una societat més igualitària. "N’hi ha molts que s’adhereixen a un discurs feminista només de cara a la galeria. És molt fàcil parlar però a l’hora d’actuar se’ls veu la trampa".