El compromís social de l’artista puja a escena

El Teatre La Gleva estrena demà la nova producció El nebot de Rameau a partir del text homònim de Denis Diderot (1713-1784), amb direcció de Ramon Simó. Xavier Ripoll i Francesc Marginet interpreten Denis Diderot i el nebot de Rameau, respectivament, en una enginyosa conversa filosòfica fictícia i satírica però plena de veritats com punys que desemmascara la doble moral dels poderosos i posa en dubte el rol dels artistes en la societat.

Diderot no va voler publicar mai l’obra, que ridiculitza els crítics de la il·lustració amb humor i irreverència. Sabia que alguns dels seus poderosos enemics podien censurar-la o arrestar-lo. El filòsof anava amb peus de plom després d’haver complert condemna el 1749 a la Bastilla arran de publicar la seva Carta sobre els cecs i veure com la seva Enciclopèdia era prohibida el 1759. "L’obra tracta molts temes que segueixen d’actualitat, com l’honestedat i el paper de l’artista", apunta Simó, que inclou una sàtira del teatre contemporani en el muntatge. "¿Quants artistes no s’han acostat al poder per riure-li les gràcies i ignorar les injustícies per poder triomfar?", es pregunta Simó, director veterà que va estar al capdavant del Festival Grec entre el 2012 i el 2016.

La paraula i les idees són les grans protagonistes d’aquesta obra sense massa acció que convida a connectar amb un pensament de fa gairebé tres segles. "Té un to còmic. El públic d’avui descobrirà que hi ha una gran connexió amb el que passava en aquella època dominada per la noblesa i la burgesia. Ara vivim en una democràcia, però hi ha coses que no han canviat tant".

Simó ha traduït i adaptat el text de 1761 a l’actualitat en una posada en escena senzilla; part dels espectadors seran a prop dels artistes, asseguts en taules com les del cafè on transcorre el diàleg entre els dos protagonistes. D’una banda, el filòsof Diderot, i de l’altra, el nebot del compositor Rameau, que no va tenir mai la genialitat del seu oncle però va saber treure partit del seu limitat talent per viure el millor que va poder.

La peça, de menys d’hora i mitja, podria llegir-se com una partida d’escacs com les que Diderot jugava al cèlebre Cafè de la Régence de París. Simó ho trasllada a un cafè dels nostres dies i canvia la passió pels escacs pel futbol, amb un fan del Girona i un altre del Barça. Espera que el públic estableixi molts més paral·lelismes entre l’època de Diderot i l’actual.

Geni i mediocritat

Notícies relacionades

‘L’estrany’ de Camus segons Ozon

El Molino ha d’afrontar obres per deficiències acústiques

La naturalesa del geni, la música i l’art i la mediocritat en la societat són alguns dels temes sobre els quals es discuteix. "El personatge del nebot de Rameau és un gran bufó", assenyala el director. "Ell sap que el seu talent és limitat i farà el que faci falta per triomfar. Li interessen la fama i els diners. A Diderot, en canvi, el preocupen temes com la consciència i coherència de l’artista".

"Diderot exagera el personatge del nebot. Malgrat que és cert que aquest sentia una gran enveja del seu oncle, no va arribar mai a renegar d’ell com fa a l’obra", aclareix Simó. Però en la vida real sí que era tan gamberro com apareix en el muntatge. "Es va ficar en moltes polèmiques i escàndols en l’òpera".