Músics a qui no els ve de gust parlar de música

Per a molts artistes que es converteixen en celebritats, la música és només un punt de partida amb què construir una marca personal integral de la qual poden derivar lucratives línies de negoci.

¿Quantes entrevistes a les celebritats de la música, diguem Miguel Bosé, Rosalía o Isabel Pantoja (per citar-ne algunes que són a prop), se centren en la música? Molt poques, i sempre m’ha semblat que a ells això els devia fer mal per dins, ja que figura que és la seva motivació primera i que dediquen temps, talent i diners a uns discos que després, en el cara a cara amb el periodista, passen a un segon (o tercer) pla davant les preguntes sobre actualitat, o estil de vida, o les facècies anecdòtiques que provoquin la riallada del lector.

Bé, no és així. A molts no és que no els faci mal, sinó que és exactament això el que busquen: promoció per a la seva aura de personatges, a través de la qual connecten amb els seus seguidors d’una manera integral, no per un carril únic i estret com és el musical. Cap allà anava un comentari càustic de Santi Carrillo, director de Rockdelux, en l’entrevista publicada fa uns dies en aquest diari. Sí, les celebritats musicals tan sols volen fotos maques i qüestionaris que no els facin donar explicacions sobre la producció, els arranjaments, textures sonores i girs artístics.

Notícies relacionades

Es tracta de cantants que no volen ser només això, que busquen establir-se com a figures atrapatot mitjançant la projecció de la seva personalitat i els seus valors. Taylor Swift ha construït la seva identitat pública introduïnt astutament en les seves cançons pistes sobre la seva vida personal, les seves angoixes i embolics. I després ha cultivat la derivada empresarial consegüent: línies de roba, nines, perfums. Harry Styles ha tret al mercat aquest any la seva marca Pleasing, roba transmissora de cert lifestyle. I tenim Rihanna, que ja ni tan sols grava discos i el seu interès se centra en les seves marques de cosmètica i llenceria. Cal entendre-ho: el dia que decideixi treure un àlbum, ¿per què carai aquesta empresària d’èxit s’ha de posar davant d’un crític musical gafapasta que potser li faci preguntes que li aixafin la festa i li facin perdre el temps?

Al cap i a la fi, es tracta de ser famós, i la música és un desencadenant. A escala espanyola, el mateix (i, si cal anar a l’entrevista del youtuber resident a Andorra, s’hi va, i avall). La música també és això, d’acord, tot i que continuo pensant que aquests ídols tenen seguidors que aprecien les seves cançons d’una manera genuïna i profunda i a qui els agradaria conèixer els seus criteris artístics de la seva pròpia boca. Hauran d’aguantar-se. És el preu a pagar. Per agradar-te un artista que no vol ser només un artista.

Temes:

Discos Miguel Bosé Isabel Pantoja Música

Inicia sessió 0 Comentaris

‘Una batalla tras otra’ fa una passa més cap a l’Oscar

Casa Fiero, el millor restaurant obert a BCN el 2025 segons els lectors