Tot per la sang

Tot allò bo que apunta el film durant més de la meitat del metratge s’esquerda en la part final, un esclat de conflictes a tall de clímaxs que resulten una mica innecessaris tenint en compte l’atmosfera estranya que la pel·lícula aconsegueix durant molts minuts. És un film de vampirs i no ho és. De fet, en els crèdits inicials se’ns diu que la pel·lícula està inspirada en fets reals, de manera que, tret que creguem en els descendents del comte Dràcula, no pot ser un relat de vampirs en el sentit estricte de la paraula, el que pertany al gènere fantàstic.

Tampoc està tan a prop de Deixa’m entrar com es diu, perquè aquella proposta nòrdica era afí al temari clàssic. Si que té alguna relació amb Només els amants sobreviuen, de Jim Jarmusch, perquè el jove que s’alimenta de sang ho fa a partir de bosses de plasma de la clínica abans que mossegant colls. El referent d’aquest jove que es muda de ciutat amb la seva família és Vince Taylor, un rocker boig i incomprès. És recalcar el tema del film: la diferència. Que la jove de la que s’enamora es digui Camila, gairebé com la dona vampir Carmilla de la novel·la de Sheridan Le Fanu, pot ser una picada d’ullet, però el film no es defineix entre la malaltia i la fantasia.

Notícies relacionades

¿S’esgota la música urbana?

Fusió de tendresa i ràbia política

‘Esperando la noche’

Céline Rouzet (Estrena: 29/11/2024)