Més músicai solidaritat que política

El temps, també present, no va ajudar i la pluja que va començar a refermar després de les primeres actuacions va forçar una aturada general cap al minut 30, quan Brams acabaven de prendre l’escenari amb el seu Aneu tancant les portes a la por. Ritme jamaicà, ska amb metalls, i un Francesc Ribera, Titot, clamant per ajudar "les comarques del sud" i "conèixer i estimar el País Valencià, no com la comunitat que ens ensenyen des de Madrid, submisa i colonial". Brams no van arribar a poder completar la seva actuació. Abans, sí que van poder mostrar els seus arts Edu Esteve i el grup valencià, d’Alzira, La Fúmiga, amb les seves harmonies vocals en Havia de passar, cançó d’amor amb fusta insurrecta: "Tu i jo, la resistència / Tu i jo, desobediència / Tu i jo, cremant València".

Després de 45 minuts de pausa forçosa, quan la pluja va remetre (més o menys), va aparèixer Lluís Llach agraint al públic la paciència i el suport ("fins i tot a un de 76 anys el feu trempar") i presentant els seus còmplices, "veus de tots els Països Valencians": de les Terres de l’Ebre, Montse Castellà; de València, Borja Penalba, i de les Balears, Pau Franc. Amb la guitarra de Penalba com a únic aliment instrumental, Llach i els seus còmplices corals van abordar els clàssics Que tinguis sort i País petit. Calidesa a l’avinguda, al cap i a la fi. I un tema, O tots o ningú, del recent àlbum de Penalba (Giròvag), sobre un text de Bertolt Brecht, que Llach va presentar com "un veritable himne".

Les cançons i la crida solidària van protagonitzar la nit, deixant la protesta o l’acusació política en un segon pla. Entre les entitats que donaven suport al concert hi havia la Creu Roja, el Banc dels Aliments, la Taula d’Entitats del Tercer Sector... No hi va haver parlaments de càrrecs d’Òmnium ni de l’ANC, i els artistes van prioritzar el guió musical. Com Joan Dausà, que, assegut al piano, es va avenir molt amb Santi Balmes i David Fernàndez. Tots tres es van aliar en una peça curativa i una mica melancòlica de Dausà, Caure no feia mal.

Notícies relacionades

‘L’heure espagnole’, regal de fi de curs

Àlex Rigola estrenarà la temporada del Teatre Lliure amb ‘El Mestre i Margarita’

Ningú al volant

Sopa de Cabra sí que va aixecar el dit acusador per dedicar, en la veu de Gerard Quintana, Seguirem somiant a "tanta gent que s’ha sentit desatesa i abandonada" i que "ha sentit que no hi havia ningú al volant", perquè "ningú els va avisar que venia la dana". Els Catarres van posar l’accent en el caràcter de Catalunya com a "poble solidari" abans d’abordar Tòquio i Invencibles. Roba Estesa va deixar que les seves cançons ho diguessin tot, cas de Cant de lluita ("som la veu de la revolta / Netes de la por i el dol") i la Companyia Elèctrica Dharma va brindar un emotiu i vivaç medley amb citacions a un fetitxe valencià, la Muixeranga d’Algemesí, i a La presó del rei de França. Públic de totes les edats, si bé el més adolescent va ser el que va acabar predominant quan, ja creuant la mitjanit, arribava l’hora de Julieta, Figa Flawas i Oques Grasses. Ahir a la nit, la solidaritat no va entendre de franges d’edat.