La guerra, un espectacle multiusos

El nou film de Steve McQueen són més aviat diverses pel·lícules. Sobre el paper, un melodrama d’una mare i un fill que miren de retrobar-se durant un dels bombardejos dels nazis sobre Londres el 1940 (un treball excepcionalment convencional en l’obra del director britànic), però en realitat Blitz transcorre en trànsit permanent entre tons, estils i gèneres. És alhora cine infantil i espectacle bèl·lic, odissea homèrica i drama familiar intimista, fosc relat dickensià i reconfortant al·legat feminista, pel·lícula de catàstrofes plena de números musicals i discursos polítics, la panoràmica d’una ciutat devastada que lluita per mantenir-se viva i, finalment, un intent de donar llum sobre aquest lloc en aquella època deixant clars tant la diversitat racial i el racisme imperants com el paper crucial de la dona.

És també una pel·lícula episòdica i desmanegada, dependent d’escenes que no connecten amb la resta de la narració i de personatges poc esbossats; fins i tot els seus dos protagonistes són mers recipients d’idees sobre la resiliència, el penediment i la devoció maternofilial. La brillantor de McQueen a l’hora de compondre imatges aclaparadores no compensa el distanciament emocional.

Notícies relacionades

‘Espóiler’, ‘dana’ i ‘teletrebajar’ entren al diccionari de la RAE

Roc Casagran guanya el Sant Jordi amb la novel·la ‘Somiàvem una illa’

‘Blitz’

Steve McQueen (Estrena: 22/11/2024)