Hiroshi Ishiguro: "El meu robotés millor que jo"
L’enginyer Hiroshi Ishiguro (Osaka, Japó, 1963) dirigeix el Laboratori de Robòtica Intel·ligent de la Universitat d’Osaka, que ha desenvolupat l’Actroid, un humanoide que moviments facials naturals, i el Geminoid, un androide que té formes i personalitat. A l’espera de mostrar com serà la societat del futur a l’Expo 2025, va avançar al CosmoCaixa que els robots seran "els nostres socis i amics".
¿Com sé que és Hiroshi Ishiguro i no el seu avatar?
Soc l’humà, però a la meva còpia Geminoid li he carregat els meus 10 llibres i totes les meves entrevistes i ha començat a parlar tal com ho faig jo. Els estudiants comencen a dir que ell respon més bé a totes les preguntes.
¿Comparteix el judici?
El meu robot és millor que jo. Té una memòria perfecta, pot parlar qualsevol idioma i és molt pacient. Fins i tot quan els estudiants formulen preguntes estúpides, respon tranquil·lament. A mi m’irriten.
¿Què no té ell que tingui vostè?
No té tacte, ni gust. No respon a les carícies i no pot menjar. Però pot veure-hi, parlar i interactuar.
Descartades les relacions íntimes.
Amb el temps, se’ls podria introduir la funció. Per ara, ja són massa cars.
¿Gaire?
La meva còpia costa uns 300.000 euros, però baixaran de preu. Tesla i Honda, per exemple, treballen a bon ritme. La nostra població està envellint i necessitarem mà d’obra robòtica.
O sigui, esclaus.
Aquesta és una perspectiva molt europea. Al Japó qualsevol ésser pot ser un membre de la família i de la societat, algú important. ¿Sap per què? La meva hipòtesi és que vivim en una illa petita, amb més de 2.000 anys d’antiguitat, sota una única família reial. Tots som importants.
La història explica altres versions. Val més que parlem del futur.
Els robots es cuidaran dels avis i dels nens, faran diagnòstics precisos, treballaran en la indústria, seran presents en el turisme. Seran els nostres socis i amics. I prendran millors decisions. ¿En qui confiaria més, en una màquina expenedora o en un humà? No dubtem mai del canvi que dona la màquina. D’aquí a 20 anys els nostres avatars robòtics treballaran per nosaltres. I en el futur seran líders morals. Tenen una ètica superior a la dels humans.
Dependrà de l’humà que els dissenyi, ¿no?
Som enginyers, intentem dissenyar un ésser humà millorat. Volem una vida millor a través de la tecnologia. No crearíem mai un robot malvat.
S’ha de sentir una mica Déu.
¿Déu? Jo volia ser artista, un pintor a l’oli, però ho vaig deixar perquè havia de sobreviure. Crec que la robòtica s’acosta a aquesta aspiració: intento representar l’humà en una màquina.
¿O potser ser un dels causants d’un futur distòpic?
Avui utilitzem telèfons intel·ligents per resoldre qualsevol dubte, ¿oi? Doncs és gairebé com un robot. Perquè, ¿què és un ésser humà? El cos no és el requisit; altrament, els que no tenen extremitats no ho serien. Si la societat decideix que un robot és un ésser humà i hi té una relació natural, li podria atorgar drets humans.
La ciència-ficció no els sol pintar tan amigables.
No es deixin segrestar per la mala imatge que projecta Hollywood. Rescato Westworld, una magnífica història sobre un Disneyland en què els rics, per diversió, maten els androides.
¿Com se’ls imagina, vostè?
M’agradaria crear una humanitat pura. Éssers que, interactuant mútuament, trobin un cor, una ment forta.
¿Quina pregunta li agradaria que li respongués el seu avatar?
Com definiria què és un ésser humà. Nosaltres hem tingut dos canals evolutius: els gens i el desenvolupament de tecnologies. Com més desenvolupades estiguin la IA i la robòtica, menys diferenciarem entre humans i robots, perquè, si no, no podrem ser humans.
No sé pas si l’entenc.
Notícies relacionadesEls humans podrien intentar ser robots en el futur. Si passés alguna cosa en aquest planeta, no sobreviurem a l’espai amb els nostres cossos de proteïnes: caldrà substituir-los per una màquina.
¿I l’autoconsciència?
Som robots moleculars. L’autoconsciència potser també es podrà programar.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Estrena aquest diumenge ‘Señor, dame paciencia’: Jordi Sánchez torna a treure suc d’un personatge carregat de prejudicis
- Grans ciutats Un xinès que viu a Barcelona explica les diferències que veu amb Madrid: "Es respira un ambient trist..."
- Teatre Tarragona reinterpreta el clàssic dels Pastorets de Folch i Torres: tindrà una Satanàs dona
- Santa Llúcia omple Manresa de tradició