Manuel Rivas, reconegut amb el Premio Nacional de las Letras

Manuel Rivas (la Corunya, 1957) va rebre la notícia que el Ministeri de Cultura li ha atorgat el Premio Nacional de las Letras 2024 a Sevilla, on se celebra la Fira del Llibre i presenta la seva nova novel·la, Detrás del cielo (Alfaguara, 2024), obra escrita originalment en gallec, Tras do ceo, que ell mateix es va encarregar de traduir. Precisament, el jurat va destacar d’ell "l’extraordinària qualitat narrativa que uneix força emocional i bellesa formal i per la solidesa d’una trajectòria versàtil i coherent construïda amb la sensibilitat i la defensa de la memòria històrica, la responsabilitat social i la llengua gallega".

L’escriptor va rebre la trucada del ministre, Ernest Urtasun, embadalit per la tempesta que queia a Sevilla. "Ha sigut un premi imprevist, com les tempestes", va assegurar en una trobada amb els mitjans. Les seves primeres paraules d’agraïment van ser per a "aquest camí de cuques de llum" que són els escriptors d’altres generacions. "Em sento molt agraït a la tradició de la imaginació, de la creativitat, l’humor oral gallec, que és una forma de resistència", va remarcar, per recalcar: "Hi ha vegades en què les tradicions són llasts, i d’altres, et permeten volar i explicar".

La metamorfosi del poder

Rivas és autor d’una prolífica obra narrativa, però també periodística. Ha treballat per a La Voz de Galicia i El País i actualment és director de la revista cultural Luzes. Detrás del cielo, la seva última obra, és una novel·la negra on aboca la seva preocupació per les pulsions destructives del món actual i que, segons va confirmar, suposarà el començament d’una sèrie sobre "les metamorfosis del poder".

Rivas defensa la literatura com una manera de fer ecologia en un món on "la imaginació, la creativitat, l’humor o la pulsió del desig estan en perill d’extinció". L’autor, que també atresora el Premio Nacional de Narrativa i la medalla al mèrit de les Belles Arts, es considera un escriptor panteista: "Hi ha moltes coses estranyes al món, però el més estrany és l’ésser humà, i cada vegada tinc més curiositat i sorpresa per què hi hagi encara vida salvatge, per la natura. Em sento un escriptor panteista: tot ens està dient coses", va explicar.

Rivas va reivindicar també el paper de la literatura per "desactivar l’odi". "Veiem com s’utilitzen els feminismes, com es deforma el significat de les paraules, com s’utilitzen com unes pedres llancívoles de vegades, com s’apunyalen les paraules en aquest ambient de terror semàntic que anomenen polarització", va destacar.

Notícies relacionades

Un Raphael reconstituït

Rutger Bregman: "Soc el Robin Hood dels talents"

Per a Rivas, "escriure és com respirar", per això firma poesia, assaig, relats curts i fins i tot teatre. "Crec que les paraules, sense l’aura poètica, estan escapçades, es converteixen en un karaoke".

Entre les seves obres figuren ¿Què me quieres amor? (1995), que conté el conte La lengua de las mariposas, que va portar al cine José Luis Cuerda amb Fernando Fernán Gómez com un mestre republicà represaliat. També El lapiz del carpintero (1998), una història d’amor entre dues persones dels dos bàndols de la Guerra Civil, i Los libros arden mal (2006), la seva gran novel·la sobre la seva ciutat natal, la Corunya.