Els zombis gallecs d’‘Apocalipsis Z: el principio del fin’ envaeixen Sitges
La pel·lícula situa la història en una Espanya que ja ha passat la covid «i és més espavilada»
El festival presenta l’adaptació que el director barceloní Carles Torrens ha fet de la novel·la pandèmica de Manel Loureiro. El 31 d’octubre arriba a la plataforma Prime Video.

¿Com es pot fer una pel·lícula de zombis gallecs que resulti creïble i no caigui en el costumisme còmic ni en el distanciament irònic? Aquest és el repte a què s’ha enfrontat el director barceloní Carles Torrens en Apocalipsis Z: el principio del fin, adaptació de la primera de les tres novel·les en què l’escriptor i advocat de Pontevedra Manel Loureiro va relatar fa tres lustres una esfereïdora pandèmia provocada per un virus que converteix els infectats en monstres menjavísceres. Després de la presentació en el Sitges Film Festival, la pel·lícula, protagonitzada per Francisco Ortiz (una cara popular per sèries com El secreto de Puente Viejo, Amar es para siempre i ¡García!), estarà disponible a partir del 31 d’octubre a la plataforma Prime Video. Si la cosa funciona, no és descartable que hi hagi una segona part i fins a una tercera.
«Les pel·lícules de zombis són com el western: un marc en què pots explicar moltes històries –apunta Torrens–. Qualsevol gènere acaba avorrint quan el cineasta ja no se’l pren seriosament i es dedica a recórrer a convencions. Per a mi era molt important prendre’m seriosament la història del protagonista, el seu arc emocional i de supervivència, i no anar a parar als clixés de les pel·lícules americanes; explicar què li passaria a un paio normal d’aquí que hagués de fer front a una cosa que li anava molt grossa i es va veure superat per les circumstàncies».
Un home contra l’entorn
Aquest «paio normal» és el Manel, un advocat gallec que no aconsegueix refer-se després de viure una tragèdia personal i que, quan es desencadena la pandèmia, amb la subsegüent invasió zombi, ha de trobar la manera de viatjar fins a les Canàries per reunir-se amb la seva família. I portant a sobre el seu gat Lúculo. «Els zombis són l’amenaça i el paisatge, però podia ser qualsevol altra cosa –diu Torrens–; aquí l’important era retratar un home que, de cop i volta, es veu enfrontat a la natura, al seu entorn».
Un element que cal tenir en compte és que les novel·les de Loureiro es van publicar uns anys abans de la pandèmia de la covid, mentre que l’adaptació al cine arriba després. Intel·ligentment, el director ha decidit integrar aquesta realitat històrica al seu relat de ficció. «La veritat és que Loureiro va fer una predicció molt precisa de com reaccionaria l’Estat espanyol davant una situació així: va encertar en moltes coses. Des del primer moment vaig prendre la decisió de situar la història en una societat que ja havia passat la covid, en la qual, per tant, la gent ja coneixia les normes de comportament, els protocols, les restriccions..., i també s’havia tornat més espavilada i més cabrona».
Notícies relacionadesEl primer acte de la pel·lícula es mou, com diu Torrens, «a cop de mandats del Govern». En un exercici de política-ficció, apareixen unes còpies de Pedro Sánchez i de Fernando Simón donant pautes als ciutadans mentre la situació es va descontrolant i es comencen a produir embussos a les carreteres i saquejos als supermercats. «Tenia molt al cap la pel·lícula de [Steven] Soderbergh Contagi [2011] i també la sèrie francesa El col·lapse [2019], amb aquesta idea que les regles de la societat canvien radicalment sense que els protagonistes acabin d’entendre gaire bé què està passant».
A partir d’aquí, quan tot salta pels aires, Apocalipsis Z: el principio del fin es converteix en una molt competent pel·lícula de supervivència (amb l’empremta de Soy leyenda, de Richard Matheson, gravada ja des de l’original literari) i d’aventures, amb l’aparició de nous personatges, incloent-hi una perillosa banda de facinerosos russos. «La meva obsessió era collar fort pel costat de la versemblança –assenyala el director–. Remarcar la incomoditat, la vergonya i la por que sent el protagonista a l’entrar a les cases dels seus veïns per robar menjar, per exemple. I fer creïble el seu comportament en les escenes d’acció. A les pel·lícules americanes, tothom sap utilitzar armes; aquí, si haguéssim de sobreviure a una apocalipsi zombi i acabéssim en un Corte Inglés abandonat, tindríem problemes per treure un martell de l’embalatge plastificat».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Ciència espacial Telescopis de tot el món observen l’arribada d’un gegantí objecte interestel·lar al nostre Sistema Solar
- Investigació en marxa Una desena d’afectats per càncer denuncien la fàbrica de Tenneco a Badalona: «Ho fem pels nostres fills»
- Òbit Qui era Diogo Jota, el jugador del Liverpool mort en un accident de trànsit a Zamora
- Festivals Cancel·lat el concert de Fito Páez que havia d'inaugurar el festival de Cap Roig
- Mor Michael Madsen, actor de 'Kill Bill' i 'Reservoir Dogs', als 67 anys
- Directius Mor l’exdirector de Port Aventura i Riu Hotels, l’empresari mallorquí Lluís Rullan Colom
- Mor Michael Madsen, actor de 'Kill Bill' i 'Reservoir Dogs', als 67 anys
- Ocupacions d'estiu De provador de platges a tastador de gelats: les ocupacions més singulars de la temporada d'estiu
- Incidències Un transformador que fon fusibles deixa més d’una setmana sense llum unes 160 llars i comerços de Barcelona
- Trama Koldo Ministres amb seient a Ferraz donen per fet una «reestructuració» en el PSOE «no només limitada a Organització»