Himnes, petons i "cursilades lèsbiques" al Festival ·B

L’ encreuament de tendències practicat pel Festival·B, amb artistes sobretot autòctons que defineixen el canviant cànon del pop actual, va funcionar a discreció aquest divendres al Fòrum, en l’obertura de la seva 10a edició. I Sen Senra es va anotar una nit triomfal valent-se de la seva presència carismàtica i d’un catàleg de cançons que va fer furor a través de camins estrets, una foscor que no s’interposa en el cant col·lectiu.

Hi ha un magnetisme estrany en la figura de Sen Senra i un art escènic que passa per la vulnerabilitat i que creix fins a ficar-se el públic a la butxaca. Així va ser en un concert en què, acompanyat per tres músics, va alternar temes de sinuós impacte, com el sensual Euforia, amb el seu característic falset, Ataúd o Hermosa casualidad, amb la veu enllaunada d’Aitana. I aquest delicat Ya no te hago falta que el gallec va defensar gairebé a soles amb la guitarra elèctrica. Intimitat i poder.

També va marcar territori Cupido, aquesta suma d’una veu de tarannà drapaire (Pimp Flaco) i una banda pop, amb propensió a l’himne corejable, com a Se apagó i Autoestima, i rampells romàntics: van animar els assistents a fer-se petons, escenes capturades a les pantalles per a la gresca general. Més sobri va ser el concert de Guillem Gisbert, que va fer que el repertori del seu primer àlbum en solitari, Balla la masurca!, continués creixent sense mirar al passat de Manel. Robusta Empatia total, la narrativa embolcallant de Miracle a Les Planes o les remodelacions de Stephen Sondheim i Neil Diamond.

Notícies relacionades

Sally Rooney podria ser arrestada per delicte terrorista després de mostrar el seu suport a Palestine Action

Mor als 79 anys Eduard Carbonell, exdirector del MNAC

Abans, Rodrigo Cuevas va sacsejar la tarda amb el seu Manual de romería, creuant beats i panderos, broma i reivindicació, envoltat de músics i ballarins rituals, amb pujades com Como ye?!. Dilema dolorós: a la mateixa hora actuava Maria Hein, en ratxa amb el seu gir pop, fins i tot sense enterrar el seu instint més aferrat a l’arrel, com va quedar clar a Alenar (Maria del Mar Bonet) i la tradicional La dama de Mallorca, camí cap a aquest èxit anomenat Fets de fil.

I què dir de la valenciana Jimena Amarillo, mig urbana mig bedroom pop, amb les seves cançons presentades com a "horterades i cursilades lèsbiques". Músiques d’aspecte humil però amb molla, i tornades il·lustratives de l’estat de la qüestió: "Todos estamos idos de la olla / voy a llorar cortando una cebolla", va repetir en alegre bucle a Indie esperanzador.