‘Agatha, ¿quién si no?’ torna la diversió a Marvel

Agatha, ¿quién si no? (Disney+, des d’avui) eleva a la categoria d’(anti)heroína aquella veïna entremetedora (l’Agnes, encarnada per Kathryn Hahn) que, en un gir final, havia resultat ser una bruixa de diversos segles d’edat. "No era una cosa en la qual estigués pensant quan fèiem Bruja Escarlata y Visión, ni tan sols just després d’haver-la acabat", explica Jac Schaeffer, de nou creadora i aquí, a més, directora de tres episodis. "Després Marvel em va convidar a desenvolupar una altra sèrie i vam acabar parlant d’idees molt diverses… I Agatha era part de tot el que estàvem desenvolupant. Finalment, Kevin Feige va veure clara l’evidència: havíem de construir una sèrie al voltant d’Agatha. Des d’aquell moment, vam anar molt ràpid. Teníem molt clar que aquest era el camí".

Notícies relacionades

¿Missió impossible?

Sophie White, terror i malaltia mental

Segons Schaeffer, el que fa d’Agatha un personatge tan captivador no és només la seva teatralitat, els seus aires d’estrella, d’icona, sinó unes ganes de poder només comparables a la seva capacitat de càlcul. "Saps que sempre va cinc o sis passos per davant de tot el món. El públic voldrà tornar cada setmana per veure això; com és capaç d’avançar-se a qualsevol estratègia aliena".

El resultat és gairebé tan lúdic, tan joiós, com Bruja Escarlata y Visión: com en aquella, gairebé cada episodi compta amb entorn i looks diferents. "El que més recorda a Bruja Escarlata y Visión és el primer episodi, que és un homenatge a un gènere específic amb referents molt clars, com Mare of Easttown, The killing o True detectiu. Després vaig decidir sortir d’allà".