Cine de denúncia amable i eficaç

E l 47, sobre un conductor d’autobús que en la dècada dels 70 es va proposar demostrar que era possible arribar amb transport públic fins al barri de Torre Baró, té la qualitat de ser una pel·lícula molt clara en els seus objectius.

No amaga res, no té trampa, no pretén res que no quedi rotundament clar en la història, en els seus temes, en les peripècies i, sobretot, en els valors i idees dels personatges. Aquesta claredat i la transparència amb què transmet que la història real de Manuel Vital era i és important per a Barrena i el seu equip, és un dels punts forts de la pel·lícula. Un altre és l’aposta del director (que escriu el guió amb Alberto Marini) per optar per un cine de denúncia que, sense excloure l’enuig, s’empara amb l’afecte i les bones intencions per transmetre el seu missatge. En temps marcats pel cinisme i la ràbia, hi ha una cosa eficaç i, d’alguna manera, exòtica, en aquesta decisió.

El 47 funciona en aquesta claredat i aposta per l’emoció sense disfressa, en gran manera gràcies a la complicitat d’uns actors, encapçalats per Eduard Fernández, Clara Segura i Zoe Bonafonte, que entenen aquests codis i els defensen amb afecte. Es troba a faltar, això sí, una descripció una mica més elaborada dels personatges, sobretot dels secundaris (si bé els actors saben defensar-los) i una recreació de l’època menys rígida i evident.

Notícies relacionades

Llegeixi un avançament de 'La segona vida de Ginebra Vern', d’Agnès Marquès

L’Orfeó Català fa història a Los Angeles amb Dudamel i una inspirada ‘Missa solemnis’

‘El 47’

Marcel Barrena (Estrena: 6/9/24)