Espasmes de Kiss al Porta Ferrada

Vetllada metalera, sí, redoblada per la compareixença prèvia de dues bandes propícies al puny en alt i el mar de samarretes negres a la pista. Motörhits, tribute band de pro, ens va posar en situació amb un homenatge bastant literal a la banda del plorat Lemmy Kilmister. Un frontman clavat, amb les seves patilles i el seu baix Rickenbacker, i assalts sense pietat a Killed by death, Iron fist i Ace of spades. I després, Obús, banda que en els 80 va representar la quinta essència del metal macarra que aguanta el tipus amb dos dels seus integrants originals, el portaveu Fortu, amb les seves cordes vocals en un estat miraculosament saludable, i el guitarrista Paco Laguna.

La Gene Simmons Band va aparèixer finalment lluint compacta i fidel al so de Kiss des de les primeres cartes: la llunyana Deuce, l’aclaparadora War machine i una raresa que mereixeria no haver-ho sigut, Are you ready. El gran senyor del baix, amb la seva veu robusta marcant estil, icona errant, però prest al comentari jocós en espanyol filomexicà ("muchas gracias, putos pendejos") i a acollir en escena quatre joveníssims fans (amb la cara empastifada old fashion) per compartir la punxant tonada d’I love it loud.

Notícies relacionades

La polifacètica fillastra de Kamala

HBO munta audicions per trobar el nou Harry Poter

Vam veure un Simmons que disfrutava del grau de llibertat i improvisació que li proporciona aquesta banda, en la qual no només ell canta, fet que li permet descarregar responsabilitats. El bateria, Brian Tichy, va entonar Ace of spades de Motörhead (sí, de nou). El set va encaixar aquesta classe de llicències, com una demolidora House of pain, de Van Halen, versionada a partir de la maqueta dels 70 (que Simmons va produir). I alguns clàssics semiocults, com Parasite i Charisma, creuant-se amb tota una fita com Shout it out loud.

Va ser un concert gratificant per als fans que en el passat poguessin anhelar anar més enllà del tradicional guió stadium rock de Kiss, tot i que amb certa informalitat flotant amb algunes caigudes de tensió: el llarg diàleg de guitarres, la xerrameca amb noves remeses de fans infantils i noies cantaires. Per a aquestes últimes queda l’honor d’haver cantat amb Gene Simmons, The Demon, la sempre excitant Rock and roll all nite.