Festivals: la vida en un bucle de ‘hits’ i més ‘hits’

Així són, cada dia una mica més, els concerts, molt en particular els de grans recintes i, més encara, els que se celebren en festivals. Vam tenir unes quantes mostres aquest cap de setmana al Cruïlla: Avril Lavigne, Pet Shop Boys, Johnny Marr... Artistes que no han deixat de publicar discos en què han invertit temps, talent i diners; material que després ocupa un segon o tercer pla en els repertoris de les seves actuacions. Arribar a una audiència més gran té un preu, perquè cal adaptar el producte a la situació. Però la tendència no afecta només els artistes de multituds: fins i tot The Kooks van basar el seu concert al Fòrum (8 de 14 cançons) en el seu primer àlbum, del 2006.

Notícies relacionades

‘Romería’, ‘Sirat’ i ‘Sorda’, favorites dels premis Gaudí

Qui és Nick Reiner, el fill i presumpte assassí del director Rob Reiner i la seva dona: problemes amb les drogues i entrades i sortides de centres de rehabilitació

Alguns miren de compensar: Taylor Swift, amb la seva parcel·la de cançons acústiques fora de guió. Però fins i tot Bruce Springsteen irrita els seus fans hardcore quan toca moltes cançons de Born in the USA (com va passar fa unes setmanes a l’Estadi Olímpic). L’esmena més radical a la tendència la practica Pearl Jam, tot i que els seus repertoris tan imprevisibles sempre deixen algú rondinant perquè s’ha deixat la seva raríssima cançó preferida. Subministrar la satisfacció universal no és possible.

I vivim un temps d’addicció al hit, d’ànsia d’emocions explosives, un efecte que té tant a veure amb la nostàlgia (fins i tot d’allò que no s’ha viscut) com amb la identificació amb una idea d’èxit. Una estranya barreja de melancolia i eufòria sembla regir-nos. Cacem les tonades que percebem com a llegendàries i les consignem en la nostra memòria i a les xarxes, com els monuments al costat de què ens fotografiem quan anem de viatge. Com si no construíssim la nostra identitat a partir del que ens fa diferents, sinó participant d’allò que fa tothom. La música és una mica més que això, però així són les coses, i si vols escoltar Pet Shop Boys interpretant My october symphony més val que et dirigeixis al vell vídeo de la seva (no superada) gira Performance.