‘Lina’, tot sobre la reina de la comèdia

Lina Morgan (1936-2015) va ser, durant diverses dècades, la reina de la comèdia a Espanya. Els seus espectacles teatrals constantment penjaven el cartell de No hi ha entrades, milions de persones seguien els seus xous televisats i les seves pel·lícules portaven al cine una legió de fans. Però és un d’aquests personatges amb una prolífica carrera que corre el perill de quedar sepultada per "quatre mems", com alerta Israel del Santo, director de Lina, la docusèrie de tres episodis que repassa la biografia de la protagonista de La tonta del bote i Vaya par de gemelas i que Movistar Plus+ estrena avui.

"Quan parles de Lina Morgan, de seguida tothom recorda els abrics de pell, el tema de l’herència i que va comprar un teatre. I ens oblidem de l’artista, quan és algú a reivindicar en els temps actuals", diu Del Santo, que va estar al capdavant del biopic d’una altra gran del xou business a Espanya:Lola Flores, la Faraona.

Perquè, com destaca el director, Lina va començar com una noia de revista, un competitiu món "maneflejat per homes" en què el seu físic no li augurava una gran carrera. "Era una jove de vint-i-pocs anys més aviat baixeta, de cames grassonetes, careta rodona, no molt guapa, que decideix ser vedet. No era un gran pla, però ella tenia una cosa que no tenien les altres: la capacitat de fer riure".

Aquest element distintiu la va ajudar per aconseguir passar de ser la noia de l’última fila a convertir-se, a poc a poc, en estrella dels espectacles de moda en aquella Espanya franquista encara en blanc i negre. Tot i que el camí fins a transformar-se en empresària el 1975, al comprar el seu propi teatre, tampoc fos del tot fàcil: va ser assetjada per un productor i fins i tot li van retirar el carnet d’artista.

Ella va superar les vicissituds a base d’una dedicació total a la feina. "La seva vida privada era bastant insulsa, no era Lola Flores. No té un munt d’escàndols ni era una dona de festes ni d’excentricitats. La seva vida era el teatre", remarca el director de Lina, que ha imprès a la docusèrie, que es nodreix d’abundant material d’arxiu i de testimonis de més de 50 experts i companys, de constants tocs d’humor.

Orientació política i sexual

Notícies relacionades

Un Raphael reconstituït

Rutger Bregman: "Soc el Robin Hood dels talents"

"Volia fer una sèrie que li hagués agradat a Lina i, sobretot, que fos divertida, per fugir de tot el que s’ha fet sobre ella, principalment en els últims anys, que tot han sigut drames, somiquejos i herències", justifica el director.

Aquesta docusèrie produïda per Movistar Plus+ en col·laboració amb 100 Balas (The Mediapro Studio) tampoc esquiva alguns temes difícils com ara les orientacions polítiques i sexuals de Lina Morgan, pels rumors sobre si era de dretes o lesbiana. "Però no ho fem des d’un punt de vista nociu. De fet, ens ho prenem amb humor. Si li haguessis preguntat a ella si era de dretes o d’esquerres, segurament t’hauria respost amb un acudit".