El supermalvat és el trumpisme

En un primer moment es podien veure The Boys com una sàtira dels superherois i la seva creixent presència en la nostra cultura. No obstant, el seu desenvolupador, Eric Kripke, mai ha dissimulat la seva intenció de voler anar més enllà i abordar la nostra situació com a societat. L’infame Patriota (Antony Starr) no és només un Superman sociòpata, sinó la representació hiperanabolitzada d’aquests líders carismàtics que molts segueixen a causa (i no malgrat) el seu mal comportament. "Poden fer-se paral·lelismes amb algun expresident dels Estats Units", m’explicava Kripke en una entrevista per l’anterior temporada. Amb unes altres paraules, el supermalvat ha sigut sempre el trumpisme. Al principi de la quarta temporada, estar acusat d’assassinat no representa el final de Patriota, sinó més aviat un altre motiu d’admiració per a molts. Sigui com sigui, necessita reafirmar el seu poder, en part perquè ha començat a tenir pèls púbics blancs.

Notícies relacionades

La gran sèrie sobre el futbol americà i la vida

El mirall on s’hauria de mirar el ‘true crime’

Per la part dels (una mica més) bons, és a dir, The Boys, també es respira crisi. Carnicero (Karl Urban), degradat a l’equip impulsat per ell mateix, lluita amb els problemes de salut causats per l’ús del V Temporal i amb la impotència per veure Ryan (Cameron Crovetti), fill de la seva difunta dona, Becca, a mans de Patriota. Hughie (Jack Quaid) s’enfronta a la visita més inesperada en meitat d’una crisi familiar.

Els problemes de súpers i justiciers, les seves escaramusses mútues, es tradueixen novament en una barreja equilibrada de la sàtira amb l’emoció sincera. Hollywood en rep la seva part, però Kripke té aquí preocupacions més importants, com l’auge de l’extrema dreta conspiranoica o la transformació d’Instagram en font de relatives notícies, en plataforma per escampar l’odi i la desinformació. The Boys pot tenir acudits molt gruixuts (a més de molt bons, sobretot si són sobre qüestions genitals), però alhora, és fàcil detectar sota tota aquesta gresca juvenil una veritable desesperació per la precipitació de sofisticades societats occidentals cap a la desraó. En aquesta temporada com a cap altra, el nostre somriure ridícul pot quedar congelat en qualsevol moment.