El setembre de les nostres vides

Hi ha, sí, un precedent: aquell Out of season (2002) que Gibbons va gravar mà a mà al costat de Rustin Man, és a dir, Paul Webb, l’exbaixista de Talk Talk. L’estela d’aquest grup arriba ara a Lives outgrown ja que qui va ser-ne el bateria, Lee Harris, intervé aquí com a coproductor juntament amb James Ford (Simian Mobile Disco, The Last Shadow Puppets, signant de l’últim disc de Pet Shop Boys). Amb aquest tàndem, Gibbons ha elaborat un exquisit àlbum de tonalitats i filosofia tardorals, més orgànic que tecnològic, que subministra tèrboles escenes de bellesa mogudes per cert vertigen existencial.

Beth Gibbons canta, als seus 59, al setembre de les nostres vides combinant un extrem recolliment de ressonàncies folkes amb l’orquestració dramàtica, obrint l’espectre a percussions galopants i (novetat) a tocs amb vista a Orient, sobretot en el tram final. Músiques sinuoses que l’acompanyen en el seu viacrucis per tota classe d’interrogants metafísics sense resposta. Amb punt d’arrencada en el camí lineal de Tell me who you are today entre arpegis de guitarra i un sofert dron, llenç amb sabor a fusta sobre el qual Gibbons cavil·la sobre la transformació a través dels anys.

Notícies relacionades

Mor Michael Madsen, actor de 'Kill Bill' i 'Reservoir Dogs', als 67 anys

Cancel·lat el concert de Fito Páez que havia d'inaugurar el festival de Cap Roig

Es pot atribuir a l’àlbum el seu fons líric excessivament ombrívol, però tot el que Gibbons sembla veure’s capaç d’oferir per conjugar l’abisme és una bonica i redemptora expressió artística i la consciència del carpe diem perceptible en aquest far anomenat Floating on a moment, amb prou feines tocat per un cor infantil que insinua un horitzó. Peces en les quals enfonsar-te a plaer són Lost changes ("el per sempre acaba / envelleixes"), aquest Rewind amb insinuacions flamenques ("ara que ens hem divertit / és hora de reconèixer el mal causat") o la revelació íntima d’Oceans (al·lusió a la menopausa i a l’"ovulació enganyada").

I Reaching out, la peça que és més pròxima a Portishead, amb ecos krautrock, on el cant s’eleva fins a la desesperació, i els arabescos torturats de For sale i Beyond the sun. Maravella i intriga alhora imaginar com tot això pot sonar en un escenari, en directes com el que Beth Gibbons oferirà la setmana que ve al Primavera Sound.