El represaliat Rasoulof exhibeix la seva fúria contra el règim iranià

Mohammad Rasoulof és a Cannes per presentar la seva nova pel·lícula, The seed of the sacred fig. En circumstàncies normals, la dada no seria noticiable; que un director assisteixi a un festival de cine amb la seva pel·lícula és el que dicta no només el protocol d’aquest tipus d’esdeveniments, sinó també la lògica. Però la situació del cineasta iranià és de tot menys normal.

Fa només dues setmanes, va ser condemnat a vuit anys de presó, fuetades i confiscació de béns després que el Tribunal Revolucionari de Teheran considerés que les seves pel·lícules són "exemples de connivència amb la intenció de cometre crims contra la seguretat del país", segons va afirmar el seu propi advocat, i dies després va escapar a Alemanya. Caldrà esperar avui perquè Rasoulof faci declaracions als periodistes desplaçats al festival, però en les últimes hores ja ha donat explicacions sobre el seu cas. "La meva missió és poder transmetre les històries del que està passant a l’Iran i la situació en la qual estem atrapats com a iranians, i això no ho puc fer a la presó", afirmava al diari britànic The Guardian després de la seva fugida.

Imatges documentals

El cineasta ja va complir dues condemnes de presó en el passat, i el 2020 no va poder sortir del seu país per recollir a la Berlinale l’Os d’Or que va guanyar gràcies a El mal no existe. Bona part de la pena que se li ha imposat ara és conseqüència del llargmetratge que avui presenta al certamen francès, i, almenys d’acord amb l’aberrant lògica del règim teocràtic, resulta comprensible. És una pel·lícula ambientada durant les protestes antigovernamentals que van tenir lloc a l’Iran arran de la mort de la jove Mahsa Amini a finals del 2022, i trufada d’imatges documentals de la brutal reacció policial que van desencadenar.

El seu títol al·ludeix a la figuera sagrada, un arbust les llavors del qual creixen parasitant altres plantes i arbres fins a asfixiar-los, i funciona a tall de metàfora del que el règim iranià fa als seus ciutadans. Tot el que el seu metratge conté, això sí, és molt més directe i literal: el protagonitza una família encapçalada per un investigador judicial que acaba de ser ascendit quan esclaten les protestes del 2022.

Si bé ell i la seva dona creuen a ulls clucs en el discurs oficial –que l’Iran és víctima d’un complot a escala mundial, i que qualsevol crítica al govern és un acte de terrorisme–, la idea que les seves dues filles tenen del país coincideix amb la que Rasoulof transmet: que és un sistema aberrant, fonamentat en l’obediència cega a Déu i al tirànic govern que la imposa a qualsevol preu, on impera el fanatisme i s’elimina qualsevol veritat que posi en dubte el discurs oficial. I empatitzar per complet amb aquest missatge no és incompatible amb lamentar la pèrdua de potència que la pel·lícula va experimentant a mesura que avança.

Notícies relacionades

Neó, ‘tecktonik’ i plorar al bany

Bruce Springsteen: ¿hi continua havent per tant?

Arribat el moment, després de perdre l’arma que se li ha proporcionat, el patriarca es deixa envair per la paranoia, i el que havia sigut una impecable exhibició de cine realista de denúncia passa a convertir-se en una intriga repetitiva i enroscada sobre si mateixa, decidida a resoldre’s oferint a l’espectador un missatge d’esperança i disposada a adoptar totes les decisions argumentals estúpides que facin falta per aconseguir-ho.

Sigui com sigui, és raonable donar per fet que la pel·lícula es farà amb un lloc d’honor en el palmarès del festival. Independentment dels seus mèrits artístics, premiar-la representa el tipus de reivindicació política a què els jurats d’aquests certàmens solen ser incapaços de resistir-se si es presenta l’oportunitat; en segon lloc, atesa l’odissea que Rasoulof ha passat per arribar fins aquí, seria una descortesia fer-lo tornar amb les mans buides a casa, sigui ara on sigui. De moment, té molt millor col·locació a la llista de guanyadores que la segona de les aspirants a la Palma d’Or: The most precious of cargoes, pel·lícula d’animació del francès Michel Hazanavicius ambientada en el nazisme.