Un afable "cabró" fent que ressoni el Sant Jordi

A l ganàpia Eladio Carrión se li coneix un cor enorme –a la seva mare dedica el seu últim disc i la gira que el va portar dijous al Palau Sant Jordi–, també un cos dur amb què s’enfronta a envejosos i enemics, si és que els té aquest afable artista nord-americà d’origen porto-riqueny. Hàbil en el diàleg, destre en les batalles, sincer i enlluernador quan toca, tot i que sempre manté una pota en el trap, on destaca. Cançons de "trapejar" o de "sentiment", va presentant ell.

Eladio Carrión va necessitar molt poca cosa per aconseguir que "una maleïda energia increïble" circulés per un tremolós Sant Jordi a vessar de joves. La connexió va ser instantània i gegant. Diverses vegades va jugar a fer que el públic repetís amb decibels disparadíssims: "Eladio Carrión, sendo cabrón". Escolta, cadascú construeix el seu lema com vol.

Tot sol, únicament acompanyat amb les accessòries llums i focs i una tovallola que va acabar sent d’allò més pesada per la seva suor abundant, va brodar una primera mitjana hora fogosa, amb el públic botant sobre himnes trap com Kemba walker, amb un tal Bad Bunny, o Gladiador, aquell que recorda els temps en què va haver de "josear" (traficar) o "dormir al cotxe". La superació d’obstacles, el viatge cap al cim, marca moltes de les seves cançons. L’ego només el treu en les cançons de Carrión, la nit de dijous extremadament atent al públic i als seus (nombrosos) desmais justificats pels salts constants.

En un xou que va presentar "com una muntanya russa", la part menys excitant va ser justament la més encaramel·lada, basada en el seu últim i inconstant àlbum Sol María. Ja al tram final, un moment de reconeixement, en paraules del nord-americà, "als meus dos artistes més escoltats a Spotify". I va sonar Andando, peça amb Morad i Beny Jr, que va acompanyar Carrión a l’escenari. Es va animar amb Pelele, del primer dels dos artistes de La Florida, a cappella –moments abans que el Sant Jordi coregés "Morad, Morad", ara a la presó, reclamant poder tornar a disfrutar d’ell en concert– fins que va passar a una cançó titulada amb el nom d’un ídol comú de tots dos, Mbappé. "Un dels millors traps de les últimes dècades", va proclamar. Va retrunyir el Sant Jordi, que, a base de salts i amb els mòbils a la butxaca per petició de Carrión, segurament avui deu estar uns centímetres més a prop del nivell del mar.

Eladio Carrión

Notícies relacionades

Pau Vallbé: «He defugit tot allò que fos l’èxit ràpid, m’he anat autoboicotejant per créixer a poc a poc»

Apareix un film testimonial de l’entrada de les tropes franquistes a Figueres el febrer de 1939

Palau Sant Jordi

(23/5/24)