CRÍTICA

El gran espectacle de Nicola Coughlan

El gran espectacle de Nicola Coughlan

JUAN MANUEL FREIRE

2
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A questa tercera temporada de Los Bridgerton, quarta si comptem l’spin-off La reina Carlota, és la primera sense Chris van Dusen com a showrunner, però la successora Jess Brownell no altera gens una fórmula d’eficàcia provada: drama i comèdia d’època combinats en una fluida i intensa barreja, certa pulsió eròtica, grans balls amb versions de pop modern per a quartet de corda i, en contrast amb les novel·les originals de Julia Quinn, una visió del Londres de la Regència amb menys discriminació per raça.

Per a Penelope Featherington (Nicola Coughlan) ja és el tercer any en el mercat matrimonial, i en lloc de rendir-se, ha decidit posar-se ferma. El seu objectiu és el seu amic-amor platònic Colin Bridgerton (Luke Newton), però, per desgràcia, no està sola en la seva fascinació: el noi ha tornat de l’excursió parisenca més fort i elegant, capaç de moure’s en l’alta societat amb la facilitat que, de moment, li falta a Penelope.

Brownell sembla aspirar menys a Julia Quinn que a Jane Austen, de la qual Eloise (Claudia Jessie), cinquena filla dels Bridgerton, està llegint la novel·la Emma: "El que llegia abans sobre dones que s’obren camí fora de la societat eren romanços", li diu al seu germà Colin. "Aquest llibre té humor i veritat, i el dolor de l’amistat. És tot més probable".

En aquesta nova temporada de Los Bridgerton l’humor i la veritat són cosa, sobretot, d’aquesta grandiosa actriu anomenada Nicola Coughlan, que sap tant divertir com commoure amb l’ansietat social de Penelope: "En el fons, sé que puc ser enginyosa i divertida, però la meva personalitat es perd entre el meu cor i la meva boca", diu el personatge en un moment de particular emotivitat.

El dolor de l’amistat

Notícies relacionades

L’aposta per la diversitat significa en aquests episodis no només convidar a l’acció una nova família noble negra, els Mondrich, sinó també, o sobretot, recordar que ni la sensualitat ni la passió són patrimoni exclusiu dels cossos normatius. Entre els canvis més significatius respecte a Seduciendo Mr. Bridgerton, la novel·la aquí adaptada, està l’eliminació d’una trama en la qual Penelope mirava de perdre pes per aconseguir els seus objectius romàntics.

Hem parlat d’humor i veritat, però ¿què hi ha del dolor de l’amistat? ¿Comparteix això també Los Bridgerton amb Emma? Absolutament. El més important és si Eloise i ella reprendran la seva amistat després d’aquell desacord en la temporada anterior. El seu pla de ser solteres juntes comença a semblar impossible, però l’amistat sembla factible, malgrat la nova proximitat de l’Eloise amb la Cressida (Jessica Madsen), espècie de pixen girl del segle XIX. La Pen i la Cressida s’assemblen, d’altra banda, en la seva barreja d’atracció i repulsió per una societat que oprimeix, coarta i anul·la els seus potencials personals, però que també enganxa. Tant com ho continua fent Los Bridgerton.

Temes:

Humor