▾ .com .cat
Oci i Cultura
Més simpàtica que trencadora

Més simpàtica que trencadora

La britanicoalbanesa Dua Lipa entrega ‘Radical optimism’, un àlbum celebratiu, hedonista i carregat de bones vibracions en què amplia el cànon disco-pop sense assumir més desafiaments

Més simpàtica que trencadora
2
Es llegeix en minuts
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

Mentre altres veus del pop comercial es posen intenses i comparteixen els seus suposats abismes interiors, Dua Lipa continua sent la noia que vol fer-nos ballar sota la bola de miralls a costa d’una literatura emocional lleugera, que en el seu tercer disc apunta emfàticament cap a alguna cosa així com la celebració de la celebració. Radical optimism, títol eloqüent, no alimenta clixés de l’estil d’"el seu àlbum més personal", si bé tampoc resulta tan devastador ni, sobretot, arriscat com es podia esperar.

¿Va ser un error de càlcul, o una fallada sensorial, que Dua Lipa parlés mesos enrere d’aquest àlbum com un acostament a la psicodèlia, la cultura rave, el Brit-pop i fins i tot el trip-hop? El fitxatge de Kevin Parker (Tame Impala) convidava a entreveure canvis, però el cert és que no hi ha rastre d’aquestes marques estilístiques a Radical optimism. No passa res per això, però aquest repertori, que obre una mica l’espectre estilístic respecte al cànon pop disco-house del celebrat Future nostalgia (2020), la proximitat d’una aleta de tauró no fa lliscar senyals d’audàcia i poder com les que suggereix aquesta portada en la qual es veu l’artista submergida al mar i observant impàvida.

L’estela de hits com Don’t start now continua viva en els successius temes triats com a singles: Houdini, amb el beat endurit i aquesta tornada que se t’enganxa sense que a l’enèsima escolta hagi perdut força; Training season, en el mateix (eficaç) camí, i l’euro EDM d’Illusion, amb el videoclip rodat a la Piscina Municipal de Montjuïc, picada d’ullet a Slow, de Kylie Minogue. Figura aquesta que planeja en diversos moments: el sensual exotisme lounge de l’àlgida cançó d’obertura End of an era (amb un bonificació en forma de rap), o la brisa mediterrània de French exit. Radical optimism no arriba a ser el disc integralment trencador que es podia esperar. Potser és un problema d’expectatives. Però es deixa estimar manejant alguns influxos renovats, com el pop pla de These walls o el pessic funky amb sintetitzadors retro de Watcha doing. I la pujada percussora, amb tornada dominadora a l’estil Cher, de Falling forever, que sembla pensat per impressionar els fans d’Eurovisió.

Notícies relacionades

Bon humor

Es percep el bon humor (les rialles d’Anything for love) i un afany d’exorcitzar les dolentes vibres i fins i tot perdonar els afronts, com a Happy for you, peça una mica espessa que tanca el temari advocant per la pacificació: "Dimarts cap al tard vaig veure la teva foto / Se’t veia tan feliç, he de dir / Ella és preciosa, crec que és model / Noi, junts sou sexi a morir". Si d’alguna cosa no podem acusar Dua Lipa és de pretensiosa, i Radical optimism, més optimista que radical, bé pot exercir de companyia simpàtica i libidinosa per a les nits de l’estiu que s’acosten.

Temes:

Música

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. Estrena l’1 d’agost Tres històrics deixen el Balcó Gastronòmic del Port Olímpic
  2. Com l'escalada ajuda Carlos Soria a sortir de l'accident a 7.700m de fa just un any: “Vaig al rocòdrom a les 7.00 h”
  3. Manolo García: "M’ha agradat que, de cada dos catalans, un no ha anat a votar"
  4. Catalunya i Madrid s’allunyen de la productivitat de les regions més riques
  5. Tres turistes espanyols moren en un tiroteig al centre de l’Afganistan