Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Després de l’èxit d’El cuerpo en llamas, sobre el crim de la Guàrdia Urbana, Netflix recrea un altre episodi recent de la crònica negra d’Espanya: l’assassinat d’Asunta Basterra, una nena de 12 anys de Santiago de Compostel·la. El setembre del 2013, l’aparició del cadàver de la petita, d’origen asiàtic, va commoure la societat espanyola. El cas, que va acaparar l’atenció mediàtica, va adquirir una nova dimensió quan els seus pares adoptius, Rosario Porto i Alfonso Basterra, van ser acusats del crim, procés que queda recollit en la sèrie El caso Asunta, que arriba demà a la plataforma, amb Candela Peña i Tristán Ulloa com un calc d’aquests progenitors que un jurat acabaria condemnant a 18 anys de presó. La mare no arribaria a complir-los perquè es va suïcidar a la presó.

Darrere d’aquesta ficció basada en fets reals hi ha Bambú Producciones (En el corredor de la muerte, Fariña, Las chicas del cable), que va abordar el mateix tema en una docusèrie homònima. "Quan vam fer el documental estàvem encara bastant a prop del succés i del judici i hi va haver gent que no va voler parlar amb nosaltres pel dolor que havia patit o perquè no sabien el tipus de documental que estàvem fent", ja que el true crime no era habitual a Espanya, assenyala Ramón Campos, creador de la sèrie junt amb Gema R. Neira, Jon de la Cuesta i David Orea.

"Quan van veure la docusèrie, alguna d’aquesta gent es va posar en contacte amb mi per explicar-me coses que al seu dia no havien explicat. I va arribar un moment en què em vaig adonar que podíem aportar una cosa nova al documental", afegeix el també productor, justificant-se sobre per què van decidir incidir en el crim.

"Vam intentar entendre situacions que eren complicades d’entendre i que, quan em van explicar com havien passat, vaig veure que tenien més sentit, com la fotografia del fèretre de la nena", detalla Campos, que assegura que eren molt conscients que cada cosa que fessin en aquest rodatge, que es va desenvolupar al mateix Santiago, "podia fer mal" a certes persones. "Per això havíem d’anar amb un respecte màxim", diu.

Això sí, no va demanar permís als implicats. "Vam analitzar amb els advocats fins on podíem arribar. No volíem el veto de ningú, però vaig comunicar a tothom que faríem la sèrie: a Alfonso, als guàrdies civils, als advocats... Però no es demana permís. El que has de fer és documentar-te perquè tot el que expliquis sigui tal com va passar", explica.

Conversa als calabossos

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

La sèrie recrea al mil·límetre alguns moments clau del cas: els interrogatoris, les converses de Rosario i Alfonso als calabossos, la persecució de la premsa... I aporta dues versions del que podria haver passat, partint del que va dictar el judici.

També està cuidada al detall la caracterització d’Ulloa i Peña, que havia d’interpretar la guàrdia civil, tot i que finalment ho va fer María León. Però l’actriu va voler postular-se per al personatge de Porto. "Em vaig endur la productora, el director de fotografia, una maquilladora i una perruquera i Candela va fer una prova contundent", recorda Campos. D’aquell dia és la primera foto de Peña com a Rosario Porto que es va difondre als mitjans de comunicació.