Música amb Barcelona com a escenografia

E l festival de lied Life Victoria que organitza la Fundació Victoria de los Ángeles va estrenar el Mirador Torre Glòries com a nou escenari per a la música, un enclavament on la ciutat serveix d’escenografia fins i tot sota una pluja torrencial. Ho va fer junt amb una veu en ple ascens, la mezzosoprano Marina Viotti, que, acompanyada del guitarrista Gabriel Bianco, va proposar un programa de cançó de saló incloent-hi una picada d’ullet a la música popular.

La vetllada, més enllà del seu interès netament artístic, va confirmar que el Mirador Torre Glòries és un espai apte per a un concert d’aquest tipus, de format íntim, ja que la mida és la justa i l’acústica sorprenent tenint en compte els materials, tant pel que fa a la projecció del so com a la seva qualitat; a priori es podria tractar d’un àmbit sec i amb excessiva reverberació, però pel que sembla es produeix un fenomen similar al de la sala gran del Palau, on també prioritzen materials com el vidre i el metall que ajuden a definir un so brillant tant per a la veu com per a la guitarra. Un altre assumpte seria si es tractés de piano o d’un grup de cordes o de vents. Amb un aforament de 84 places, el públic, ubicat entorn dels intèrprets, no sempre va tenir una visió ideal de l’escenari, i es va trobar a faltar una tarima per als intèrprets. La prova, en tot cas, es pot considerar com superada: Barcelona ha guanyat un nou escenari privilegiat i singular per a la música amb una vista impressionant.

El menú musical comportava un homenatge a la faceta entranyable amb què Victoria de los Ángeles posava un toc espontani en els seus recitals: a l’acabar el programa i superada la tanda de propines, de vegades apareixia en escena armada de la seva guitarra acompanyant-se ella mateixa, i delectava el públic regalant temes populars com els seus emocionants Clavelitos. En això va ser una pionera, igual que en tants altres aspectes, inclosa la seva amplitud de mires quant a repertori.

Dos atractius

La proposta del recital amb què Viotti es retrobava amb el públic barceloní tenia dos grans atractius, superats amb nota: quatre cançons de Gabriel Fauré i les fantàstiques Siete canciones populares españolas de Manuel de Falla, que van funcionar molt bé amb guitarra en transcripcions del mateix Gabriel Bianco. La complicitat entre tots dos va ser total; Viotti va dominar tant la dicció francesa com la castellana, a més d’impregnar la seva interpretació de sensibilitat i bon gust en el fraseig. En el grup de Fauré va emocionar amb la subtilesa d’Après un rêve i sobretot amb l’expressivitat amb què va amarar la Chanson d’amour. Junt amb un Bianco virtuós, Viotti va exposar el millor dels seus mitjans tècnics i dramàtics en la contrastada versió del cicle de Falla, amb poder i teatralitat.

També es va oferir, entre d’altres, una peça de Massenet, acompanyada per Nantes de Barbara, un bolero del panameny Carlos Eleta Almarán (junt amb la soprano Serena Sáenz) i Dos gardenias d’Antonio Machín, així com una versió melancòlica de La chanson des vieux amants, de l’immortal Jacques Brel. El programa s’ha editat en CD.

‘Marina Viotti + Gabriel Bianco’

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

Mirador Torre Glòries

22/04/2024