Com es pot promoure la lectura

«L’únic que he llegit en la meva vida és el manual d’instruccions de la consola de videojocs». Aquesta és la carta de presentació del Rulas, el personatge de ficció creat per Álvaro García, youtuber i tiktoker conegut pel seu nom en xarxes, Animalize21. Sempre va ser el «gracioset de la classe» i amb 14 anys va obrir un canal a YouTube. Té milions de seguidors i ha tret al mercat fast-books protagonitzats pel Rulas, un nano que llegeix poc (o res) però que s’ho passa molt bé. Al contrari del que predica el Rulas, llegir importa.

Tots els experts en pedagogia insisteixen que llegir és el millor predictor de l’èxit acadèmic. Però costa esforç. «No és igual que parlar. No naixem amb una predisposició biològica. Llegir és una activitat complexa, sofisticada i poc natural», adverteix el filòsof i pedagog Gregorio Luri en Sobre el arte de leer. 10 tesis sobre la educación y la lectura. Hi ha dos cursos clau: 3r i 4t de primària, anys en què els nens i les nenes passen d’aprendre a llegir a aprendre llegint. «Aleshores comença la revolució intel·lectual de la infància», conclou Luri, que destaca que com més ric és el llenguatge d’un nano millor i més aprendrà. «El fracàs escolar és, bàsicament, un fracàs lingüístic», conclou.

Les dades oficials de lectura, no obstant, conviden a l’optimisme. El baròmetre d’hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya 2023 –publicat pel Ministeri d’Educació en el seu portal www.leer.es– revela que la joventut continua sent el sector de la població espanyola que més llegeix en el seu temps lliure. L’índex de lectors compresos entre els 14 i els 24 anys assoleix el 74%. A més, al 76,3% de les llars amb criatures de menys de 6 anys es llegeix als més petits.

Molt més que distingir lletres

Llegir és molt més que distingir les lletres i entendre el seu significat literal. «Llegir és comprendre el que diuen les paraules, les frases i els textos», adverteixen els autors de La lectura en voz alta: sus beneficios, entre els quals hi ha el científic especialista en neuroeducació David Bueno. Llegir no és només reproduir lletres i paraules. És comprendre. No obstant, la comprensió lectora és una de les grans assignatures pendents del sistema educatiu.

El 27% de l’alumnat de 15anys (4t d’ESO) estan en els nivells inferiors de PISA (1 i 2), l’informe internacional que mesura les competències acadèmiques. Això significa que una mica més d’una quarta part dels joves acaben l’educació obligatòria amb bastants problemes per entendre un text mínimament complex.

¿Com poden les famílies ajudar els seus fills? Primer, predicant amb l’exemple. És a dir, llegint. I, sobretot, tenint riquesa lingüística. Un nen que viu en una casa sense llibres presenta, a l’acabar ESO, un retard cognitiu d’un any i mig respecte al que en té cent, adverteix el pedagog Luri. Bueno afegeix una altra recomanació: que les mares i els pares dediquin una estona a la lectura en veu alta cada dia amb els seus fills i filles.

Obligar a llegir és una recepta infal·lible per al fracàs. En el seu llibre Escola de fantasia, el reverenciat escriptor, mestre i pedagog italià Gianni Rodari (1920-1980) aconsella les famílies que mai culpabilitzin els seus fills i que mai els retreguin les poques ganes de llegir. També els demana que no menyspreïn la televisió (en l’època actual, les pantalles) davant els llibres i que no infravalorin els còmics. Rodari qualifica d’«indispensable» tenir una variada biblioteca infantil a casa i anima a organitzar-la amb «sensibilitat desperta». Vint llibres són millor que un. I cent millor que vint.

De pares lectors compulsius poden sortir fills que no estimin la lectura. Que ho diguin al director i guionista francès Oliver Ayache-Vidal, que va escriure el guió d’El bon mestre –estrenada a Espanya el 2018– amb l’objectiu d’animar el seu fill a imitar els seus passos. El film narra la lluita titànica d’un professor per convèncer els seus alumnes de la bellesa d’Els miserables. És una història preciosa que, no obstant, probablement no va commoure el fill d’Ayache-Vidal, que va continuar rebutjant la lectura.

Conscients del problema que suposa a moltes llars tant la lectura com l’aprenentatge, molts divulgadors han tret al mercat llibres per donar un cop de mà als pares més despistats. Aquests en són alguns exemples:

En blanco (Plataforma Actual), del professor de secundària i investigador Juan Fernández. Es tracta d’un assaig sobre com focalitzar l’atenció, la memòria i la motivació per aprendre. ¿És millor estudiar en una biblioteca o a casa? ¿Prendre apunts serveix per aprendre? ¿Per què cal desmitificar la força de voluntat?

Invitación al aprendizaje (Penguin), del matemàtic, professor i divulgador Eduardo Sáez de Cabezón. L’aprenentatge és la capacitat més extraordinària del cervell, però ¿per on començar? L’autor dona pistes sobre les estratègies més útils per aprendre.

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

Educa el teu cervell (Rosa dels Vents), del biòleg David Bueno. «La intel·ligència dels nanos no és estàtica, es pot incrementar o debilitar», defensa l’investigador, que anima l’alumnat i les seves famílies a cultivar la mentalitat de creixement.

Conectados y empoderados (Plataforma Actual), d’Eva Bailén. Educar els nostres fills inclou també l’educació en digital. L’enginyera i professora Bailén convida les famílies a tenir prou coneixement de les tecnologies per realitzar aquest camí junt amb els seus fills.