Una toxicitat aclaparadora

El consentiment és una novel·la autobiogràfica sobre com una relació tòxica amb un home gran esquinça la vida d’una adolescent. Convertida en pel·lícula per Vanessa Filho, amb l’autora del llibre, Vanessa Springora, en qualitat de coguionista, em sembla una altra cosa. Sé que deambulo per territori perillós, ja que la tesi és correcta i necessària, però no m’ho sembla tant la seva formulació cinematogràfica.

La jove apareix al límit d’una gairebé malaltissa timidesa. I l’escriptor que la va manipular físicament i emocionalment, el pedòfil Gabriel Matzneff, resulta per moments ridícul en la seva seguretat i maliciosa extraversió. El to no admet dubtes. No hi ha grisos, sinó un blanc tacat i un negre profund. La resta dels personatges tampoc estan millor tractats, cas de la mare, que accepta la situació tot i que protesti. No dic ni de bon tros que no fos així, però això és un film, i les graduacions dramàtiques estan desajustades. Matzneff apareix com un monstre sense matisos, de vegades irrisori. Tendre, perseverant i imaginatiu en l’art de l’amor. Així es defineix el cràpula. Gelós, possessiu, immoral, si és que la moral encara serveix d’alguna cosa. És una història terrible en la qual la seva directora no ha trobat el to per fer-la, a més de terrible, creïble.