Carlos Ares despulla el seu pop

Actuació brindada pel festival Les Nits de Barcelona, com la de Sidonie setmanes enrere, i subjecta a la intriga pròpia del cicle. Va ser Laia Ferrer, presentadora, que va revelar la identitat de l’artista a un públic (260 persones) que, participant del misteri, havia adquirit l’entrada després d’un senzill registre gratuït.

Pelegrinatge en la vida

I allà estava aquest cantant i compositor de la Corunya, jove veterà de 27 anys que, després de produir discos per a altres (Marc Seguí, Paula Cendejas), ha llançat un primer àlbum Peregrino, amb la seva pròpia música. "Tots portem a terme un pelegrinatge en la vida i és bonic haver après coses i oblidat d’altres", va explicar Ferrer en la conversa introductòria del Secret shows, l’esdeveniment organitzat per Occident, Cerveses Alhambra, EL PERIÓDICO i el Grup Clipper’s, promotora de Les Nits de Barcelona.

Lluny dels ‘tristeressants’

Notícies relacionades

Elegia coral de les situacions quotidianes

L’exclusiva de Paulina que Colate no va consentir

Les seves lletres sobre angoixes emocionals contrasten amb la vivacitat de melodies i arranjaments, si bé Ares es va voler desmarcar d’aquesta tendència en el pop actual de "romantitzar l’estat depressiu com una cosa guai que et fa tenir més caràcter i interès", va reflexionar davant el públic. "No m’agrada el terme tristeressants". Millor decantar-se per "allò que et dona energia i positivitat".

Encara que hi hagi detalls d’electrònica i cirurgia urbana, ell advoca per "tocar molts instruments i tenir músics a l’escenari", com els sis que l’acompanyaran aquesta nit a la sala Wolf, concert del Suite Festival. Per això encara és més insòlita la sessió de Casa Seat, en què Ares ens va introduir nu en les frondositats silvestres de Peregrino començant amb Rocíos, tema el vídeo del qual el mostra com un anacoreta habitant de la natura gallega. Va seguir el tema titular fins a tancar amb Materia prestada, amb picada d’ullet a Pájaros de barro, de Manolo García, manejant la seva veu aguda, sense arribar al falset, vulnerable, però sense turment. Seguirem els seus passos.