La música puja i els preus també ho faran

La percepció que la música en directe ha pujat d’escala té noves xifres concretes a les quals remetre’s: és l’única manifestació cultural realitzable fora de l’àmbit domèstic que ha superat els números del 2019, abans de la covid-19, un notable contrast amb les remuntades molt més pausades del teatre, les arts escèniques i el cine. Pel que fa a recaptació, la música popular va arribar als 719,87 milions davant els 405,83 d’aquell any. Fins i tot la clàssica puja: de 47,77 a 47,87 milions.

Ho indica l’anuari de la SGAE 2025, que ve a dir que la música, més enllà del seu valor cultural o de la discussió sobre la seva conversió en entreteniment, és un objecte industrial que té un rellevant pes econòmic. Els macrofestivals continuen creixent, si bé pot sorprendre comprovar que la xifra d’assistència (33,9 milions d’espectadors) estigui per sota del pic situat en el llunyà 2008 (35,6). Temps en què, per primera vegada, es parlava de la cèlebre bombolla, que, vista ara, va consistir en una explosió d’oferta que es va modular en els següents anys (per tornar a créixer). La música gravada augmenta també, i les subscripcions d’estríming de pagament ja són el 48% en la franja de 20 a 24 anys.

La música representa una lliga diferent de qualsevol altra expressió escènica. La gravada, gairebé gratuïta, per la seva dimensió universalitzada a través de qualsevol dispositiu amb què pots decorar el teu dia a dia sense l’exigència de prestar-li una atenció absoluta. El directe, perquè ara el concert de la figura del moment ja no és un concert, sinó un esdeveniment, un episodi de la teva vida, l’experiència que està en contacte amb el culte a la celebritat i amb el teu lluïment per "haver estat allà", un efecte que sempre ha existit però que ara les xarxes magnifiquen.

Notícies relacionades

Tame Impala: ‘rave’ al bosc

La violinista compromesa

A tot això, Michael Rapino, CEO de Live Nation, va declarar fa unes setmanes que les entrades dels concerts "estan per sota del seu valor des de fa molt temps", i comparava el preu mitjà als Estats Units, 72 dòlars (tot i que als estadis arriben fins als 128) amb el d’un partit de l’NBA. "Intenta anar a un partit dels Lakers per aquests diners... I, a més, ells juguen 80 partits a l’any". La localitat mitjana de Los Angeles Lakers se situa en uns imponents 365 dòlars.

Allà és on posa la indústria l’accent, en l’escassetat de la música en viu, que l’estrella pop només oferirà, amb sort, uns quants concerts a la teva ciutat, i fins a la propera, potser dos o tres anys després i, per tant, has de valorar-ho (i pagar-ho). I sí, això és exactament el que estem fent.