Del desig a la violència

Sobri el paper Sangre en los labios és una història de narrativa pròxima al pulp, amb filosofia queer i anabolitzants de fons, amb una família mafiosa que frega l’autoparòdia i una recuperació de cert esperit lúdic dels thrillers amb parella en fuga tan amorosa com violenta.

A més de tot això Sangre en los labios (un títol que evoca el cine del belga Harry Kumel, director vampíric d’El rojo en los labios) és una història d’empoderament –potser utilitzem massa aquest concepte, i no recórrer-hi tant seria una forma de normalització– i qüestionament pel broc gros d’un món patriarcal que eleva als altars de la mitologia lèsbica del nostre temps Kristen Stewart, superada definitivament la seva imatge d’adolescent hetero de la saga Crepúsculo; el paper està dissenyat aquí a la seva mida. Però alhora, la directora Rose Glass es riu, amb ganes, de moltes de les convencions tant del cine hetero com de l’homosexual, del thriller i del drama sobre personatges o famílies disfuncionals.

La cineasta britànica filma a plaer el cos musculat d’una de les dues protagonistes, encarnada per l’experta en arts marcials Katy O’Brian –un cos diferent de l’estilització que promou el cine dominant–, de la mateixa manera que filma amb franquesa frontal el plaer sexual. Però sent una pel·lícula que no amaga el seu valor de manifest per una sexualitat i un desig lliures, em sembla que el millor de la cinta es troba quan no t’ho prens tot seriosament: violència trash, tipologies descaradament paròdiques com la del personatge d’Ed Harris, fabulacions amb esteroides i un sentit de la fascinació amorosa portada fins a un límit tan violent com jocós.

Notícies relacionades

Viatge cinematogràfic a Brooklyn

La vida sense Paul Auster

‘Sangre en los labios’

Rose Glass (Estrena: 12/4/2024)