Comèdia amable amb una Aitana carismàtica

Pared con pared mostra els seus codis des del minut u, amb orgull. És una comèdia romàntica amable, amb un to Amélie (2001), amb l’estètica de la comèdia romàntica de plataforma (festival de colors, apartaments impossibles, ciutats idíl·liques, neveres SMEG), sense por d’allò cursi i, suposem que perquè gran part del fandom del seu protagonista són nenes i nens, deliberadament infantil. Ni és per a tots els gustos ni s’esforça gaire a ser la millor de la seva espècie, ni tan sols en distingir-se de la majoria més enllà de per estar protagonitzada per Aitana, però no enganya ningú. I en aquest terreny, és efectiva.

Remake de Tras la pared, una pel·lícula francesa del 2015, és la història de dos veïns (Aitana i Fernando Guallar), una pianista i un creador de joguines, separats per una paret insonoritzada, que no s’han vist mai en persona i estan condemnats a odiar-se i, a poc a poc, a agradar-se. El desenvolupament és previsible i els diàlegs, per aquesta aposta descarada per allò ingenu, no poques vegades vergonyants. Però la seva premissa té encant, la direcció de Patricia Font (El maestro que prometió el mar) és més que correcta i Aitana sosté la pel·lícula sense dificultat. En el seu debut en el llarg, funciona com a actriu de comèdia i ofereix llum, carisma i encant.

Notícies relacionades

La vida sense Paul Auster

Viatge cinematogràfic a Brooklyn

‘Pared con pared’

Patricia Font (Estrena: 12/4/2024)