Clara Roquet firma un misteri en sèrie

Clara Roquet (Vic, 1988) encara s’autodefineix com, abans que res, guionista, ofici que ha desenvolupat per a directors com Carlos Marqués-Marcet (a 10.000 km, Els dies que vindran i la imminent Polvo serán), Jaime Rosales (a Petra) o Elena Martín Gimeno (a Creatura). Però com a directora ("ocasional", segons diu a la seva bio de X) tampoc li van gens malament les coses. El seu primer llarg, Libertad, va ser condecorat amb dos Goya i quatre premis Gaudí (incloent el de millor pel·lícula). Acaba de presentar en el D’A Film Festival una sèrie de repartiment espectacular Las largas sombras (Disney+, 10 de maig), cridada a ocupar primers llocs en les llistes del millor de l’any quan arribi el desembre.

En aquesta adaptació d’una novel·la d’Elia Barceló, un grup d’antigues amigues de l’institut (encarnat per Belén Cuesta i Marta Etura, entre d’altres) es reuneix després de la tornada a Espanya del més esquiu membre de la banda, la cineasta Rita Montero (Elena Anaya), per motius familiars. L’ambient de relativa nostàlgia es trenca amb l’aparició de la inspectora Paula Ríos (Irene Escolar), la germana gran de la qual, Mati, va desaparèixer durant un viatge de fi de curs amb aquelles dones a finals dels 90. Les seves restes mortals acaben de sortir a la superfície en una gruta de Mallorca. ¿Quant trigarà a emergir la veritat?

El que més va atraure Roquet de la història va ser el seu nucli emocional: "Parla de com el passat et continua configurant en el present i de si és possible escapar-se del que vam ser". D’altra banda, li venia de gust entrar de ple en el gènere, una cosa que havia temptejat com a guionista a Petra o Que ningú dormi. "Les sèries de thriller o amb un punt de melodrama, o fins i tot fulletonesques, em diverteixen molt com a espectadora", explica. "És una part important del meu consum audiovisual i mai havia fet res així". Una de les clares referències va ser Big little lies, un altre thriller femení en el qual la sororitat se sublima en un pacte de sang. "D’altra banda, també tenia sèries molt masculines al cap, com la primera temporada de True detective, que va marcar tota la trama del personatge d’Irene Escolar, tant en el to com en l’estil visual".

Comercial i autoral

Notícies relacionades

Com enamorar sense cursileries

Una òpera de nova creació

Encara avui, alguns directors arribats del cine parlen d’haver fet una sèrie amb un punt de vergonya, com una activitat purament alimentària a l’espera de poder fer una gran obra cinematogràfica. No és el cas de Roquet. "A mi em produeix orgull. M’ha donat l’oportunitat de provar un altre gènere. I no només això, és una plataforma d’exploració tremenda. Pot ser que tinguis una mica menys de llibertat, que hagis de seguir un cert codi, però alhora tens molt temps i molt marge per anar provant, per fer que els personatges facin coses que no farien en una pel·lícula o jugar amb les subtrames".

Com a Libertad, la influència del cine de Lucrecia Martel segueix aquí, "sobretot en el tipus d’enquadraments", i no costa tant connectar aquest qui ho va fer enrevessat amb el delicat relat iniciàtic que la va revelar com a directora. L’acció es trasllada regularment als 90, al passat de les antiheroïnes, que com les noies de Libertad veuen accelerar-se el seu trànsit a la vida adulta per una sèrie d’esdeveniments. "Veig aquesta connexió. I també hi ha obsessions meves com la identitat o la classe". L’accessibilitat no exclou l’autoralitat.