Un efectiu ‘neo-noir’ amb gir sorpresa

Sugar és, alhora, una sèrie carregada de bonics clixés i un salt al buit. Mark Protosevich, guionista de Soy leyenda, ens presenta una premissa a priori poc original. Seguim Colin Farrell com a John Sugar, un detectiu de Los Angeles conegut pel seu talent a l’hora de trobar gent desapareguda. El famós últim encàrrec, aquell que, aquesta vegada sí, de veritat, posarà fi a la seva carrera, és trobar Olivia Siegel (Sydney Chandler), neta del productor de cine Jonathan Siegel (James Cromwell).

Mentre va buscant pistes per la ciutat de les estrelles, Sugar comença a descobrir coses fosques al voltant dels Siegel. Les seves fonts són la Melanie (Amy Ryan), la madrastra exestrella del rock de l’Olivia; el pare de la desapareguda, un productor de segona fila anomenat Bernie (Dennis Boutsikaris), i el fill menyspreable d’aquest, el David (Nate Corddry), antic nen prodigi que podria veure arruïnada la seva gran tornada per acusacions d’assetjament sexual. Això és Chandler portat al Hollywood post MeToo.

El que resulta sorprenent de Sugar és, d’entrada, que aquí Los Angeles es mostri tantes vegades a ple sol. D’altra banda, hi ha la llum del mateix Sugar. Lluny de ser el típic detectiu desgastat, Sugar és un personatge melancòlic però amable, sobretot amb el personal de servei o els sensesostre. No és fan de la violència ni de les pistoles, no almenys en la vida real: quan li ofereixen la que va empunyar Glenn Ford en Els subornats, no pot ocultar certa emoció. La seva cinefília es tradueix en extractes visuals de clàssics com el citat El petó mortal, Johnny Guitar o La cosa.

L’alternança entre (falsa) realitat i ficció (vintage) serveix al director Fernando Meirelles (Ciudad de Dios) per dissenyar un estil lleugerament febril, inquiet, fragmentari, amb canvis gairebé constants entre una càmera estàtica i una de més volàtil. En altres paraules, Sugar no és només filla d’El halcón maltés, sinó també d’El halcón inglés, en la qual Soderbergh va jugar a plaer amb l’estructura i els temps per crear una sensació de somieig perpetu.

Totes aquestes decisions converteixen Sugar en una sèrie no tantes vegades vista. Però el que l’acaba de fer diferent és un gir que no revelaré i que fa que la Terra trontolli sota els nostres peus. Alguns escoltaran aquesta resposta i cridaran: "¡Quina estupidesa!". D’Altres, com qui això firma, celebrem aquesta classe de deliris fins i tot quan, com aquí, no acabin de tenir sentit ni hagin sigut explotats com cal.

‘Sugar’

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Bocelli il·lumina el Sant Jordi

Creador: Mark Protosevich

Estrena: 5 d’abril del 2024 (Apple TV+)