La història d’un matrimoni anarquista en la Guerra Civil

Carlos Ruiz explica els mesos previs a l’alçament franquista a les Canàries a la seva nova obra, ‘Retrato del fin del mundo’.

La història d’un matrimoni anarquista en la Guerra Civil

ALBA GIRALDO

2
Es llegeix en minuts
Alba Giraldo
Alba Giraldo

Redactora

ver +

Retrato del fin del mundo (Alba Editorial) podria semblar una novel·la sobre la Guerra Civil, però va més enllà. El llibre de Carlos Ruiz Caballero (Las Palmas de Gran Canaria, 1960) relata la història real d’un matrimoni anarquista, Margarita Rocha i Néstor Mendoza, explicada des del punt de vista d’ella durant els mesos previs a l’alçament franquista a les Canàries. L’arxipèlag, que es va convertir en el centre de la tragèdia nacional, de vegades ha sigut el gran oblidat als relats sobre el conflicte espanyol. Un plantejament poderós, perquè és on va començar tot, que fins ara amb prou feines s’havia tractat en la narrativa o el cine.

Ruiz va presentar la novel·la ahir a la llibreria Nollegiu de Barcelona acompanyat d’Álex Sàlmon, director de l’Abril, suplement de llibres de Prensa Ibérica, i l’escriptor i editor Manuel Guedán. L’acte també va comptar amb la presència d’Idoia Moll, directora d’Alba Editorial, i la inesperada aparició de Juan Torres, fill de Rocha, la protagonista de la història. "No és una novel·la de la Guerra Civil, sinó del caldo de cultiu de com vam arribar-hi, l’acumulació de forces contradictòries o explosives", va apuntar Guedán, narrada des del realisme màgic.

El 6 de març de 1937, Margarita Rocha i Néstor Mendoza es van casar al camp de concentració de Fyffes, a Tenerife, poques hores abans que ell fos afusellat. Ella tenia 22 anys i ell, 25. Tots dos eren anarquistes. Aquest és el punt de partida de la història. "Només podia fer aquesta novel·la si matava el Néstor al principi", assegura Ruiz. D’aquesta manera, el també professor de la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull podia relatar la tensió i el vertigen previs a la tragèdia des del punt de vista d’ella sola, una dona "forta" que sobreviu "a la frontera de l’execució".

Tot i que el relat "s’allunya de la Guerra Civil", realment "tot està concatenat perquè els personatges mostrin com aquest país en sis anys va acabar en un conflicte bèl·lic que va enfrontar els uns i els altres", va apuntar, per la seva banda, Sàlmon, que també va destacar la "responsabilitat" que ha tingut el periodista al narrar una història verídica.

Por i silenci

Notícies relacionades

La novel·la fuig del discurs i el missatge polític, però Ruiz va reivindicar que la societat ha "de reflexionar sobre el respecte". "Això significa no caure mai en el revers de la dignitat, que és la humiliació", va destacar. La democràcia actualment ha quedat directament relacionada amb la figura dels polítics, però per a l’autor "l’important en la democràcia són aquells espais que permeten la conversa entre els éssers humans". "Hi continua havent por i silenci. Hem de lluitar per ser una societat decent i restaurar el respecte", va demanar l’escriptor.

La novel·la relata la història real de la Margarita, per la qual cosa Ruiz es va posar en contacte amb el seu fill, el Juan, per demanar-li permís per escriure el llibre. "Pel públic, havia de respectar la veritat moral de la història. Sense el permís del seu fill no hauria escrit aquesta novel·la i tinc un deute enorme amb ell", va assegurar el professor d’universitat.