Un viatgeper l’univers ‘Matrix’

ARQUITECTE, L’.

Personatge crucial en l’univers Matrix, ja que es tracta ni més ni menys que el creador del Sistema. Figura impol·luta amb aires de deïtat, apareix en el clímax de Matrix reloaded per posar de cap per avall tota la mitologia, ja que revela al Neo que abans que ell hi va haver cinc Elegits i que la seva revolució contra les màquines està condemnada al fracàs. De fet, que ni tan sols és una revolució, sinó tan sols una simple "anomalia" en un sistema "perfecte". El Neo, per descomptat, desafiarà al determinisme de l’Arquitecte en nom de la llibertat humana.

BULLET TIME.

Una de les escenes més icòniques del tiberi visual de Matrix és la del Neo esquivant les bales que li dispara l’agent Jones en un terrat. El temps sembla aturar-se i la càmera es mou al voltant del Neo en una coreografia que va deixar el públic del 1999 amb la boca oberta. Aquest sorprenent efecte, anomenat bullet time, ja conegut però sublimat a Matrix, s’aconseguia amb diverses càmeres gravant en la mateixa direcció i el posterior muntatge de les imatges capturades.

CIBERPUNK.

Corrent de la ciència-ficció sorgi a principis dels 80 i referit a la tecnologia avançada en relació amb cert sentit de la rebel·lió i la transgressió connaturals al moviment punk. La novel·la Neuromàntic, de William Gibson, és una obra seminal del gènere; i el cine aviat es faria ressò de les seves infinites possibilitats estètiques i temàtiques a Ghost in the shell, Akira, Blade Runner i, per descomptat, la tetralogia de Matrix.

DARK CITY.

Fascinant neo noir dirigit per Alex Proyas (El corb) que es va estrenar un any abans que Matrix i que avui, malgrat haver passat gairebé inadvertida en el seu moment, és títol de culte del cine fantàstic. No només això, ja que a Matrix hi ha nombrosos aspectes, tant visuals com temàtics, que evoquen (si no repliquen) l’univers de Dark city, on un home amnèsic (Rufus Sewell) descobreix que el món en què viu no és precisament real.

ELEGIT, L’.

A la tetralogia, el Neo és l’Elegit, és a dir, el líder dels supervivents humans en la seva croada contra les màquines i que, segons la profecia, serà capaç d’alliberar-nos. Però el Neo no és el primer Elegit, sinó el sisè, tal com li revela l’esmentat Arquitecte. Ni segurament l’últim, ja que a Matrix resurrections el Trinity també adquireix aquesta empoderada dimensió messiànica.

FILOSOFIA.

Desafiant les convencions del cine comercial, la saga dirigida per les germanes Wachowski està imbuïda de reflexions filosòfiques sobre el solipsisme i el desarrelament de l’individu en una realitat que no li pertany. En aquest sentit, se sol parlar de Matrix com una revisió del mite platònic de la caverna; també com un acostament a Descartes i la possibilitat que les nostres percepcions siguin únicament il·lusions. Baudrillard, Berkeley, sant Tomàs, Hume, Freud, Lacan i fins i tot Marx transiten com a cal sogre entre les múltiples capes de Matrix.

GENERE NIOBE.

Pilot de la Logos, la nau més àgil de la flota dels rebels de Sió, la Niobe (Jada Pinkett Smith) apareix com a personatge de suport en les tres últimes pel·lícules de la saga, però és la gran protagonista del videojoc Enter the Matrix al costat del Ghost. Disponible per a PlayStation 2, Xbox, GameCube i PC, el joc (del 2003) va tenir com a guionistes i directores creatives les mateixes germanes Wachowski..

HEROI.

En la primera entrega, el Neo segueix al peu de la lletra les regles del viatge iniciàtic que va exposar Joseph Campbell a L’heroi de les mil cares, arc narratiu reconeixible també, per exemple, en Luke Skywalker i Harry Potter: "Un heroi s’aventura des del món quotidià a una regió de meravelles sobrenaturals, on es troba amb forces fabuloses i obté una victòria decisiva. L’heroi torna [...] amb el poder de donar la benedicció als seus semblants".

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL.

En ple debat sobre el rol de la IA a les nostres vides, l’univers Matrix es basa en la premissa que les màquines, una vegada adquirida l’autoconsciència, es rebel·len contra els humans i ens converteixen en simple combustible per a la seva pervivència. Terminator va obrir la veda el 1984, però el 1999 va ser un any prolífic en films sobre els límits de la IA i els conceptes de realitat i simulació, com eXistenZ, Nivell 13 i l’esmentada Dark city .

JOCS (VÍDEO).

El mateix dia de l’estrena el 2003 de Matrix reloaded es posava a la venda l’esmentat Enter the Matrix, en la que seria la primera gran col·laboració entre Hollywood i la indústria del videojoc. El 2005 arribarien The Matrix online i The Matrix: Pathof Neo; i el 2021, coincidint amb Matrix resurrections, The Matrix awakens, una formidable demo per exaltar les virtuts del nou motor gràfic Unreal Engine 5 d’EpicGames.

KUNG-FU.

Avui disfrutem d‘allò més amb el domini de les arts marcials de Keanu Reeves a la saga John Wick, però l’actor ja havia donat mostres de la seva excel·lent traça en l’art de la puntada de peu voladora i el cop de puny en l’èpica lluita d’aprenentatge virtual entre el Neo i el Morfeu a Matrix. Però no només en aquesta famosa escena, perquè el kung-fu és present en la major part de les (formidables) escenes d’acció de tota la saga.

L PLUJA DIGITAL.

Icònica representació, a tall de cascada vertical formada per caràcters japonesos kana i de l’alfabet llatí, del codi de la realitat simulada de Matrix. Totes les pel·lícules de la tetralogia s’inicien amb les inquietants imatges del codi, evocadores dels vells ordinadors amb monitor monocrom de fòsfor verd utilitzats des del començament de la informàtica fins als anys 80.

MORFEU.

Capità de la nau Nabuconodosor II (Laurence Fishburne a les tres primeres pel·lícules i Yahya Abdul-Mateen II a la quarta) i un dels pesos pesants de la rebel·lió contra les màquines, està convençut que el Neo és l’Elegit. El farà triar entre continuar vivint en la simulació de Matrix o despertar a la crua realitat apocalíptica, exercint de mestre del futur heroi.

NEO.

The One, l’heroi, l’Elegit, el puntal de Matrix. De nom real Thomas A. Anderson (Keanu Reeves), és un programador de dia i un hacker de nit que sospita que hi ha una cosa irreal en la seva vida quotidiana i que serà reclutat pel Morfeu i la Trinity per salvar la humanitat de la tirania de les màquines. Ja ho sabeu: pastilla vermella o pastilla blava. La resta, com sol dir-se, ja és història. .

ORACLE, L’.

Misteriós, ambigu, un personatge dotat del do de la premonició (Gloria Foster a les dues primeres pel·lícules i Mary Alice a la tercera) que, suposadament, guia el Neo i els rebels. No obstant, no deixa de ser més que un programa al servei del Sistema, dissenyat per investigar la psique humana i permetre que la simulació de Matrix sigui acceptada pels humans sotmesos a les màquines.

POSTAPOCALIPSI.

Al llarg de la història, la ficció audiovisual ha sabut reflectir, a tall de metàfora, microscopi o mirall deformador, el pànic de la humanitat al final dels temps, sigui a través del cataclisme mediambiental, la infecció vírica letal o la rebel·lió de les màquines. La saga Matrix s’apunta a l’últim temor, avui més en vigor fins i tot que en la seva estrena el 1999, amb les IA convertint-nos en els seus esclaus.

REALITAT VIRTUAL.

Entorn d’escenes i objectes simulats d’aparença real en q uè l’usuari té la sensació, a través de tecnologia informàtica, de ser al seu interior. La realitat virtual és la pedra angular de la cosmogonia de Matrix, ja que les màquines sobreviuen a costa de l’energia que els proporcionen els humans, però a canvi els ofereix una vida simulada en una sofisticada il·lusió digital anomenada Matrix.

SMITH, AGENT.

Vestit sempre amb un elegant vestit negre i sense separar-se en cap moment de les ulleres de sol, és la nèmesi del Neo (Hugo Weaving). Va ser creat per les màquines, junt amb altres agents, com a guardià de Matrix, però l’excés de zel l’acaba convertint en un perill per a l’equilibri del Sistema: la seva psicosi paranoide el porta a amenaçar tant les màquines com els humans que sustenten Matrix. El climax de Matrix revolutions serà la lluita a mort entre el Neo i l’agent Smith.

TRINITY.

Juntament amb el Neo, és el gran personatge de la saga de ciència-ficció (Carrie-Anne Moss). Reconeguda hacker, recluta el Neo per a la causa i tots dos protagonitzaran, al llarg de la tetralogia, una intensa història d’amor que inclou morts i resurreccions, una circumstància que atorga una dimensió religiosa a un personatge amb un nom, Trinity, que no enganya. A Matrix resurrections es revela, també, com l’Elegida, en una emocionant mostra de poder femení i poder de l’amor.

UNIVERS (MATRIX).

Per a la seva al·lucinant cosmogonia, les Wachowski van imaginar un futur distòpic en què la intel·ligència artificial sotmet la humanitat després d’una devastadora guerra causada per la nostra incapacitat per conviure amb el desenvolupament físic, mental i ètic superior de les màquines. Únicament uns quants humans (mal)viuran al món real, en una ciutat subterrània anomenada Sió, des de la qual poden entrar de forma clandestina a Matrix per lluitar contra l’opressió..

 VIVIU A MATRIX.

La idea que vivim en una realitat impostada, creada de forma virtual, pot semblar forassenyada, però són nombrosos els científics que consideren factible la teoria de la simulació. Més enllà de la indagació científica o filosòfica, el que millor ha tractat aquest assumpte tan difícil és un mem; aquell individu amb boina, "fill del rei d’Espanya" i "guardià de les estrelles", que sentenciava sense parpellejar davant la càmera: "Viviu a Matrix".

WACHOWSKI, LANA I LILY.

Creadores de la saga Matrix, van dirigir a duo les tres primeres entregues com a Larry i Andy Wachowski, abans de canviar de sexe el 2003 i 2016, respectivament. L’última entrega, Matrix resurrections, la va firmar Lana Wachowski en solitari. La parella ha deixat obres menys reconegudes que Matrix però de rabiós culte com Llaços ardents, Speed Racer i El atlas de la nubes.

 XANIMATRI(X).

Imprescindible antologia de nou curtmetratges d’animació, recopilats en DVD el 2003, inspirats en l’univers de Matrix. Alguns són complementaris al relat original, com El último vuelo de Osiris; d’altres són joies de l’animació com Programa o Más allá. I també n’hi ha dos, El segundo renacimiento (part 1 i part 2), que relaten el perquè de la rebel·lió de les màquines i l’origen de Matrix: la culpa de tot la vam tenir, en efecte, els humans.

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

ZERO-ONE.

O Zero-U; o La ciutat de les màquines. L’esmentat doble curt El segundo renacimiento ens relata que les màquines, desterrades per l’ésser humà, creen la seva pròpia nació a la terra que una vegada va ser Mesopotàmia. Allà, a Zero-One, s’hi amaga el cervell i l’ànima de Matrix, i allà s’assoleix el clímax de la saga amb el tracte que el Neo firma amb l’entitat Deus ex Machina per acabar amb el virus letal que suposa l’agent Smith.