"No deixarem de posar el cos contra Milei"

El seu personatge a Puan és realment complex. A mesura que la pel·lícula avança, resulta tenir poc a veure amb el professor narcisista gairebé caricaturesc que dona la sensació de ser al principi...

Sí, es presenta com un individu egòlatra i una mica histriònic, però té una gran solidesa moral i intel·lectual i aquest contrast el fa molt atractiu. A més, en certa manera personalitza una de les idees centrals de Puan, ja que es nega a acceptar les regles de joc que el mercat tracta d’imposar-nos. Davant la competència, ell advoca per l’aliança entre les persones i l’aprenentatge mutu. És una actitud exemplar, especialment en aquests temps.

El seu personatge torna a l’Argentina després de residir molts anys a Europa, i ha d’ajustar-se a una realitat molt més dura. Vostè va viure a Espanya al voltant d’una dècada. ¿Es reconeix en aquesta trajectòria?

Comparteixo amb ell aquest procés de recuperació de la identitat que suposa la tornada, el retrobament amb les arrels que tot emigrant anhela, però el meu camí va ser una mica diferent. Vaig començar a deixar de tornar a l’Argentina entre el 2008 i el 2009, anys en què la situació del país no era la d’ara i, al contrari, Europa començava a veure’s sumida en la crisi econòmica. Per a mi Espanya va ser essencial. Em vaig instal·lar allà quan ja havia experimentat bastant èxit a casa, i en molts aspectes vaig haver de començar de zero. Va ser dur, però em va permetre aprendre moltíssim.

Quan la van començar a rodar, segur que ni vostè ni la resta de membres de l’equip de Puan imaginaven que la realitat retratada en la pel·lícula arribaria a ser tan pròxima a la que es viu actualment a l’Argentina...

No, encara no se sabia el que Milei tenia previst si aconseguia la presidència, i que bàsicament és eliminar els drets socials més importants aconseguits al país en els últims 50 anys. El cert és que ell està fent exactament el que va dir que faria durant la campanya, i en les eleccions va obtenir el 56% dels vots. De tota manera, crec que fins i tot molts d’aquests votants s’estan sorprenent per la radicalitat i els efectes devastadors del seu Govern. Estan en perill els serveis públics, la sanitat, la ciència, la cultura, el feminisme... Tot.

Les mesures econòmiques del nou govern inclouen la reducció dràstica del finançament de l’Institut Nacional de Cine i Arts Audiovisuals (INCAA). ¿Què creu vostè que intenta fer?

D’una banda, tallen l’assistència als menjadors populars, que donen menjar a cinc milions d’argentins, i de l’altra, culpen la indústria del cine de la gana que els nens passen al país. Aquest atac no resoldrà ni la gana ni la pobresa, i a canvi deixarà sense ingressos milers i milers de famílies que depenen de la indústria del cine. Òbviament, és una decisió política i ideològica que només serveix per avivar odis i confrontacions. L’altre dia, una militant que lluita pels drets humans va ser violada a la seva pròpia casa per dos assaltants que, al fugir, van deixar pintades en una paret les sigles VLLC, que al·ludeixen a l’eslògan polític de Milei, Viva la libertad carajo. Així estan les coses.

En un moment de Puan, el seu personatge afirma que "cal anar contra el discurs de la por", i que "la resposta és al carrer". ¿Creu que el carrer es rebel·larà contra Milei?

Ja fa temps que estem sortint a protestar, i la resposta contra nosaltres ha sigut una violència que està al límit de la constitucionalitat. L’altre dia, en una d’aquestes manifestacions, cap de nosaltres estava causant problemes i tot i així la policia va escenificar una veritable coreografia del terror, amb escuts i matxets. Són ells els que han instal·lat la violència als carrers, a través d’aquestes forces de repressió i de la presa de mesures que estan propagant la gana entre la gent. Però no deixarem de posar el cos contra Milei, perquè no en tenim cap altra opció.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

La casualitat ha volgut que vostè just hagi acabat de rodar una sèrie sobre Carlos Menem, l’expresident argentí que va ser condemnat per corrupció i que Milei idolatra...

Hauria sigut formidable que la sèrie veiés la llum ara, però la plataforma Amazon Prime ha decidit posposar la seva estrena fins a l’any vinent. És lògic que Milei vegi com un ídol Menem, que al seu dia va impulsar una onada de privatitzacions i es va posar al servei d’interessos econòmics procedents dels Estats Units i d’Europa; això mateix és precisament el que ell ha vingut a fer, recuperar l’esperit del menemisme, que va comportar pobresa, atur i corrupció.