21 refugiades de la guerra, a l’escenari del Lliure

Mirar directament als ulls de l’horror és complicat. Com si tancant-los la guerra es convertís en una cosa diminuta i gairebé inexistent. Mothers. A song for wartime parla de dones, de guerra i dels rituals de violència dirigits cap a elles. La seva directora, la polonesa Marta Górnicka, explica "que aquest espectacle neix com a resposta a la guerra però també com a prova de la comunitat entre dones".

Les històries són les de 21 dones poloneses, bielorusses i ucraïneses que ensenyen la supervivència i la seva experiència davant els atacs i el conflicte bèl·lic que assola aquests territoris. Es tracta de dones d’entre 9 i 71 anys, unides sota la capa d’un cor, i que són refugiades de Mariúpol, Kíiv, Irpín i Khàrkiv.

Esperança i amor

En aquest projecte, l’esperança i l’amor transcendeixen la crueltat humana, sense oblidar la força i la lluita d’una veu compartida que no pot ser destruïda. A través d’una peça inicial coneguda com a shchedrivka –un cant amb més de mil anys interpretat per dones i nens per desitjar sort i salut–, el Cor de Mares busca combatre la guerra amb la força d’aquesta veu transgeneracional de les dones (no només) ucraïneses.

Per Górnicka l’element del cor és summament important. Més antic que la mateixa creació del teatre grec, el cor manté la força d’aquestes comunitats femenines reunides amb l’objectiu de cantar plegades i convertir-se així en una espècie de ritual guaridor de les veus col·lectives. No pretén ser dolç ni tranquil. Vol ser una arma de guerra davant la persecució del poble ucraïnès.

Obodianska Veleriia, una de les intèrprets, explica que va viure la guerra de molt a prop, i per a ella el teatre s’ha convertit en una lluita. "No puc rebel·lar-me. La gent està cansada i no podem permetre’ns dir que no és la nostra guerra. Quan mor una persona, penso que una part de nosaltres també mor. És l’única manera d’arribar a la pau", explica.

Més enllà de la veu crítica i l’esperança que el final de la guerra arribi aviat, aquesta obra suposa una teràpia per a aquestes dones, persones que van fugir de la guerra i de la persecució. Que tenien plans i, en un segon, es van quedar sense res. Aquest projecte de Marta Górnicka els ha tornat un full de ruta, uns plans de futur i esperança.

Notícies relacionades

‘Fairy ballroom’, explosió de màgia i sensualitat

Delícies per ballar plorant

La directora explica que, en el passat, "el cor havia de santificar la unitat de la vida, proporcionar un renaixement i ser així la força oposada de l’aniquilació. Ara, aquest espectacle s’inspira en aquesta força. Amb cançons infantils, poemes i una barreja de diversos textos musicals i polítics, acompanyen els monòlegs de les mares, element central d’aquest cor i que ofereix els testimonis reals dels col·lectius més vulnerables en els conflictes bèl·lics.

Evelin Facchini és l’encarregada de posar el moviment al servei de la veu. ¿Com es pot posar en moviment aquesta força? "Es tracta d’un treball molt directe i impressionant, que construeix un pont al cos i les paraules", per donar més profunditat a un missatge tan real com dolorós. Mothers. A song for wartime, estrenat el setembre de l’any passat a Varsòvia, aterra al teatre Lliure de Montjuïc avui i demà, i continuarà estenent la seva música i la seva lluita en altres ciutats d’Europa com Milà, Utrecht i Düsseldorf.