Els desesperats versos de Tesfon ja són immortals

Un migrant eritreu és aquests dies l’orgull de Treccani, la més prestigiosa enciclopèdia italiana. La història és molt dramàtica, però també té èpica. Tesfalidet Segen Tesfon era poc més que pell i os quan, el 2018, va ser rescatat per un vaixell humanitari al Mediterrani i portat a Pozzallo, a la costa sud de Sicília, on va morir poc després. Però llavors va passar una cosa inesperada: es va descobrir que Tesfon era poeta, de manera que al principi va tenir una mica d’atenció, però després va ser oblidat ràpidament. Tot això fins fa poc, quan un internauta va rescatar la seva història, la va publicar a les xarxes socials i poc després van córrer rius de tinta en la premsa italiana.

La raó d’això és que Tesfon ha sigut inclòs en un dels atles escolars de Triccani, en circulació en l’actualitat, en una selecció en la qual van ser inclosos alguns dels millors poetes del Mediterrani. La decisió, presa fa quatre anys, inclou alguns dels grans mites de la poesia mediterrània: el francès Paul Verlaine, l’espanyol José Hierro, el grec Kostantino Kavafis, el turc Nazim Hikmet i l’italià Giuseppe Ungaretti, entre d’altres. I també hi ha Tesfon.

Camp de detenció a Líbia

Després de desembarcar a Pozzallo amb l’oenagé espanyola Proactiva Open Arms, Tesfon va ser acollit per un metge italià que va intentar salvar-li la vida i el va traslladar a un hospital ubicat a la pròxima localitat de Modica. Llavors, Tesfon va aconseguir parlar una mica amb els socorristes i va confessar l’infern que havia viscut en un camp de detenció a Bani-Walid, a Líbia. L’endemà, però, Tesfon va morir per malnutrició (pesava només trenta quilos) i una tuberculosi en estat avançat que li havia afectat greument un pulmó.

Va ser llavors quan, segons es desprèn del relat dels presents, es van trobar a les butxaques de Tesfon alguns arrugats fulls de paper on hi havia escrits dos poemes en llengua tigre. Aquest és un dels idiomes que es parlen a Eritrea i a Etiòpia. Aquell descobriment va impactar pel dolor que Tesfon plasma en els seus versos, molts dels quals fa referència a les penúries del seu viatge cap a Europa i les xarxes criminals a les quals ha d’enfrontar-se, a més d’assenyalar les contradiccions de les polítiques europees de blindatge de les seves fronteres.

Notícies relacionades

‘Fairy ballroom’, explosió de màgia i sensualitat

Delícies per ballar plorant

Escriu Tesfon: "Et prego, germà, intenta comprendre, / et demano perquè ets el meu germà, t’imploro, ajuda’m. ¿Per què no preguntes per mi?, ¿potser no soc el teu germà? / […] ¿Hauries sigut tan cruel / si fóssim fills de la mateixa sang? / Ara no tinc res / perquè en aquesta vida no he trobat res". I en altres línies: "¿És realment tan bonic viure sols, / oblidar-te del teu germà en el moment de la necessitat? / Busco notícies teves i sento que m’ofego", continua dient.

"Els dos textos constitueixen un testimoni valuós i commovedor de la terrible experiència que encara uneix avui dia milers de persones que intenten desesperadament arribar a Europa emprenent viatges perillosos cap al desconegut", va escriure Treccani per argumentar la seva decisió. "L’hem inclòs perquè volíem que quedés un testimoni per a la història. Per això també relatem la seva experiència, que és el d’un poeta que ha mort i que tenia un gran talent", destaca Roberto Alatri, portaveu de Treccani.