Tan elegant i cinematogràfic com frustrant

No gaire després de la finlandesa-sueca Codename: Annika, SkyShowtime torna a provar sort als terrenys del nordic noir amb l’enterament sueca Veronika, que dirigeix, d’altra banda, un danès: el talentós Jonas Alexander Arnby, antic col·laborador de Lars von Trier (departament d’utillatge) que va debutar com a director de llargs el 2014 amb Cuando despierta la bestia, aplaudida faula licantròpica sobre els judicis que han patit les dones al llarg dels temps. Cinc anys després va dirigir Nikolaj Coster-Waldau, àlies Jaime Lannister a Joc de trons, en la interessant Exit plan, intriga onírica sobre un estrany hotel on els hostes fan realitat les seves fantasies de suïcidi.

Veronika compta també amb un alt component d’irrealitat. La seva heroïna titular és una policia afligida, primer, d’estranys malsons, una cosa que ni tan sols la seva dieta secreta d’ansiolítics sembla apaivagar. I després, encara pitjor, de visions impossibles que irrompen amb naturalitat en la quotidianitat més creïble, com passa als llibres de Stephen King. En el passat va tenir episodis psicòtics, així que entén que tot pot estar al seu cap.

Un poble ple de secrets

L’estrella sueca Alexandra Rapaport (a qui vam veure a La caça, de Thomas Vinterberg) interpreta amb contenció, amb més introversió de l’habitual en ella, aquesta narradora tan poc de confiança; o potser al contrari, capaç de veure més enllà d’on els comuns veiem. Les seves visions semblen lligades a una desaparició real i una sèrie d’assassinats, i a poc a poc, sense excés d’explicacions, l’objecte d’investigació comença a ser menys la ment de Veronika que un petit poble ple de secrets, com a bon petit poble de nordic noir.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Tot a la sèrie està filmat amb una elegància digna d’esment: el director de fotografia Niels Thastum es marca boniques composicions en pantalla ampla i la posada en escena està mesurada al detall. Thastum és un vell aliat d’Arnby, igual que el compositor Mikkel Hess (Hess Is More), que ofereix un tema principal embruixador. Es nota en tot moment la presència d’un veritable cineasta en les decisions formals; algú que entén que és millor mostrar abans que explicar.

Si no arribem a parlar de nou clàssic és per una part sobrenatural construïda amb útils bastant rudimentaris, amb ensurts mil vegades vistos i alguna evocació diluïda (l’arbre que s’estén en somnis sobre Veronika podria arrelar en Poltergeist i Possessió infernal, però ni de bon tros arriba a enredar-se amb igual força en la nostra memòria). Segurament Jordskott seguirà per davant com a referent del nordic noir paranormal.