¿Qui es pot dedicar a l’art?

A l’Anglaterra dels anys 70, Alison, una jove de 20 anys d’un petit poble, porta una anodina i grisa vida de casada. Fins que un reconegut pintor, Patrick, de 46, recala a la localitat i inicien una complexa relació de mestre-musa i amant, que la porta a replantejar-se la vida. Es divorcia i se’n va a Londres, on ell li obrirà les portes de l’exclusiva i esnob escena artística de l’època i l’animarà a pintar. És a grans trets la història d’autodescobriment, maduresa i realització professional que la il·lustradora britànica Lizzy Stewart relata al seu primer llibre llarg Alison (Errata Naturae), millor còmic de l’any segons The Guardian, The Telegraph i The Irish Times.

Aquesta professora d’Il·lustració a la Universitat de Goldsmith i autora de llibres infantils no considera que el personatge de Patrick, amb el seu discurs sovint paternalista, egocèntric i menyspreador, abusi de la jove i inexperta Alison, però sí que li diria: "Adona’t que aquest home t’està utilitzant".

Stewart, de visita a Barcelona per presentar el còmic a la llibreria Alibri, va estudiar Belles Arts. "La de l’Alison no és la meva experiència ¡per sort!, però reflecteixo el món de l’art que sí que vaig conèixer, traslladat a una altra època. Veus i sents coses, ets testimoni de com moltes joves se senten incòmodes posant per a artistes grans".

Tot i que l’autora no ha sigut model, sí que mostra com el fet de posar, "tenir la mirada d’aquesta persona sobre teu, pot resultar gratificant i addictiu. Alison i Pat s’aporten coses mútuament". I cita el cas real de Lucian Freud amb la pintora Celia Paul, lamentant que "als quadres de les galeries veus el nom del gran pintor i, en petit, el de la dona que ha pintat".

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

No menys important al llibre és l’amistat entre Alison i Tessa, artista negra que intenta obrir-se camí com a escultora. "No intentava tant marcar la diferència entre dones i homes en l’art com parlar de qui es pot dedicar a l’art. Ara, al Regne Unit cada vegada és més difícil guanyar-se la vida i arribar a ser algú, i és car pagar-se els estudis, els materials... Alison representa la classe treballadora; Tessa la dona racialitzada. Tècnicament, cap de les dues hauria d’haver format part d’aquest món. Reflecteixo com es relacionen a través de la desigualtat que suporten".

Stewart no podia recrear l’escena artística dels anys 70-80 sense mostrar els estralls que la sida va causar entre els seus membres. "Molts coneixien gent malalta o que havia mort, sobretot els gais. Era tan present en la cultura i la memòria de la gent que vaig voler recordar-ho a les noves generacions", assenyala. La mort prematura d’alguns personatges forma part de la història, escrita en ple confinament per la covid, del març a l’agost del 2020, tota sola al seu pis. "No havia pensat que això tingués a veure amb la pandèmia, però, ¡probablement sí! La mort –recorda– ocupava la ment de tothom".