Viatge a una arcàdia musical amb el líder de Más Birras

La construcció de La estrella azul va ser el dia a dia del seu director i guionista durant una dècada i la pel·lícula mostra un món en el qual les cançons formen part del dia a dia. Potser té a veure aquest doble encadellat entre vida i creació amb l’encant del primer llargmetratge de Javier Macipe (Saragossa, 1987). Cine i música a escala humana. La estrella azul ha superat els 50.000 espectadors a Espanya des de la seva estrena a les sales el 23 de febrer i ha sigut premiada a Sant Sebastià i Santa Barbara (Califòrnia).

El film és una ficció que recrea un tram molt concret de l’existència de Mauricio Aznar (1964-2000), el capitost del grup saragossà Más Birras. El seu viatge a l’Argentina, tant per conèixer de primera mà el folklore que havia alimentat l’obra d’Atahualpa Yupanqui, com per fugir d’hàbits tòxics només apuntats a La estrella azul. "A hores d’ara, un pla d’una xeringa ja ens explica tot el que hi ha darrere –diu Macipe–. M’interessava narrar un viatge des de la foscor cap a la llum".

Macipe va demanar permís a Inge Müller, la mare d’Aznar, per utilitzar Apuesta por el rock’n’roll, cançó de Más Birras, en el curtmetratge No pienso llorar (2006). Poc després va ser Müller qui va contactar amb ell per proposar-li fer una pel·lícula sobre el seu fill, projecte en el qual s’havia interessat Carlos Saura, aragonès de pro i fanàtic de les músiques de soca-rel, com ara les argentines, sobre les quals va rodar el documental Zonda (2015). El jove Macipe no es va sentir llavors preparat. Però sí fa 10 anys. Després de 50 entrevistes amb persones de l’entorn d’Aznar, una desena de viatges d’investigació a l’Argentina i una aturada de tres anys en el rodatge a causa de la pandèmia de la covid, ja tenim aquí La estrella azul.

Resistència i austeritat

"Ha sigut una carrera de resistència i austeritat", diu Macipe. Alleujada per la bona rebuda dels curts Os meninos do rio (2014) y Gastos incluidos (2020).

El realitzador era un nen quan va conèixer a través dels seus germans grans la música d’Aznar, un heroi local amb carrer i estàtua a Saragossa. "Era un dels millors lletristes del rock espanyol i un avançat –diu Macipe–. Un vers com Migas, uva y vino por los que se han ido [de Hay una cruz en El Saso, cançó de Más Birras del 1990], tan enganxat a la terra, era transgressor en un moment dominat pel postmodernisme mal entès".

Los Coyotes i Radio Futura ja havien mirat cap a Amèrica Llatina, i el mateix estaven fent Los Mestizos, coetanis i paisans (eren d’Osca) de Más Birras. L’interès d’Aznar pel folklore argentí, tanmateix, va tenir el seu origen en un disc d’Atahualpa Yupanqui que van regalar a la seva mare per la compra d’un detergent, explica Macipe. Per aquesta esquerda van entrar Jorge Cafrún, Mercedes Sosa i José Larralde.

Aznar va anar a parar en el seu viatge argentí a casa de Carlos Carabajal, a la província de Santiago del Estero, "per on no passa un turista mai, i molt menys un rockabilly espanyol amb ganes de descobrir la chacarera", diu Macipe. La família Carabajal va acollir el músic i el va iniciar en la chacarera i ritmes parents. A la mateixa família va acudir el realitzador per a la preparació i el rodatge de La estrella azul, amb Cuti, germà del finat Carlos, en el paper de mentor a l’estil Yoda.

"Recordaven molt en Mauricio –assenyala el director–, i no perquè sabessin qui era, sinó perquè els van cridar l’atenció les seves ganes d’aprendre".

Quotidiana i sagrada

En repetides visites als Carabajal, Macipe va conèixer una comunitat en la qual la música juga un paper alhora quotidià i sagrat. "A través de la música es transmet la cultura pròpia als nens i es conforma l’esperit de poble. És molt transversal: tothom balla en les celebracions, de nens a avis. El músic té respecte: si algú, a l’acabar un dinar, agafa una guitarra i es posa a cantar, la resta calla i escolta".

¿Tan bonic és? "Més. A l’equip de rodatge tots tenim la sensació que va ser una experiència que ens va canviar la vida. Només importa l’important".

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

A Pepe Lorente, l’actor que interpreta Mauricio Aznar, sí que el clan Carabajal li va canviar la vida de manera literal. O, almenys, li va ensenyar una cosa tangible. Va ser triat, entre altres motius, perquè sabia tocar la guitarra "nivell bàsic", diu Macipe, i va acabar tocant i cantant totes les interpretacions musicals del seu personatge a la pel·lícula després de l’aprenentatge amb Cuti i companyia.

Amb la formació Almagato, encara en actiu, Aznar va intentar difondre el folklore santiaguenc a Espanya. La estrella azul està tenint bastanta més sort.