Mare i filla, segon acte

H i ha dues maneres d’aproximar-se al segon llarg de Celia Rico tenint en compte els punts en comú que té amb el primer. Si a Viaje al cuarto de una madre relatava la relació de vegades asfixiant, de vegades afectiva i pròxima, entre una mare i la seva filla (Lola Dueñas i Anna Castillo), a Los pequeños amores se centra en la convivència forçada durant un estiu entre una altra mare i una altra filla (Adriana Ozores i María Vázquez).

Notícies relacionades

¿Per què Bob Esponja et fa feliç?

Teoria i sàtira de l’amistat

La primera aproximació, més crítica, es basaria en la idea que Rico ha arriscat poc i ha repetit la fórmula que tan bé li va funcionar en el seu debut. La segona, més positiva, és presenciar les dues pel·lícules com un díptic o variació sobre el mateix tema, com si la directora, partint de personatges i situacions diferents, omplís coses que s’havia deixat al tinter i oferís, alhora, el revers d’alguns dels aspectes d’aquella.

De títol pròxim a Jean Eustache, que el 1974 va realitzar Mis pequeños amores, aquesta nova visió de les complexes relacions generacionals té una conflictivitat diferent, fins i tot és més distesa. Fa la sensació que després de tensar molt la corda en la primera, Rico ha decidit contemplar les seves dones, i amb elles contemplar el món, de manera més relaxada.