Mare i filla, segon acte
H i ha dues maneres d’aproximar-se al segon llarg de Celia Rico tenint en compte els punts en comú que té amb el primer. Si a Viaje al cuarto de una madre relatava la relació de vegades asfixiant, de vegades afectiva i pròxima, entre una mare i la seva filla (Lola Dueñas i Anna Castillo), a Los pequeños amores se centra en la convivència forçada durant un estiu entre una altra mare i una altra filla (Adriana Ozores i María Vázquez).
La primera aproximació, més crítica, es basaria en la idea que Rico ha arriscat poc i ha repetit la fórmula que tan bé li va funcionar en el seu debut. La segona, més positiva, és presenciar les dues pel·lícules com un díptic o variació sobre el mateix tema, com si la directora, partint de personatges i situacions diferents, omplís coses que s’havia deixat al tinter i oferís, alhora, el revers d’alguns dels aspectes d’aquella.
De títol pròxim a Jean Eustache, que el 1974 va realitzar Mis pequeños amores, aquesta nova visió de les complexes relacions generacionals té una conflictivitat diferent, fins i tot és més distesa. Fa la sensació que després de tensar molt la corda en la primera, Rico ha decidit contemplar les seves dones, i amb elles contemplar el món, de manera més relaxada.
- Recerca i salut mental Un mètode innovador troba marcadors genètics en la depressió, l’esquizofrènia i el TDAH
- Treball Milers de treballadors perden diners després d'un accident laboral per no reclamar això
- Presentacions La gent de la cultura
- THE OTHER CLUB De victòria en victòria fins a la derrota final
- Segona vida (40) / Marta Xargay "Si no hagués deixat de jugar, no hauria sigut mare"