Tori Sparks cantaa les heroïnes

Es va instal·lar a Barcelona ja fa dotze anys i se la veu absolutament encantada de passejar pel seu barri d’Horta i que la gent la saludi com a una veïna més. "Mai he tingut tants amics a qui consideri família com aquí", assegura Tori Sparks, que després d’haver passat un any 2023 complicat (va patir una afecció a les cordes vocals), surt de les tenebres aquest divendres amb una actuació al Luz de Gas proveïda d’una capa extra de motivació: es tracta d’un concert en benefici de la Fundació Ana Bella, una xarxa de dones supervivents de la violència de gènere.

El 8M emmarca aquesta nit en què Sparks vol homenatjar les dones que l’han inspirat (Sinéad O’Connor, Tina Turner, Dolly Parton...) i compartir el focus amb diverses veus convidades: Jodie Cash, Marga Mbande, Nuri Thunder i el grup The Sparkles.

"El 8M és una excusa perfecta per trencar el clixé que les dones no ens ajudem, que tot és competitivitat", apunta Sparks, desitjosa d’"utilitzar aquesta data per explicar que tenim encara moltes dones en la música que mereixen molta més projecció".

Veu recuperada

La seva carrera, amb set àlbums a la seva esquena (els tres últims covats a Barcelona: El mar, La horta i el disc en viu Wait no more), es va interrompre l’any passat pels seus problemes vocals, que va afrontar passant per un viacrucis de diagnòstics pintorescos. "Em van dir que tenia un trauma psicològic relacionat amb el meu úter, que no sabia gestionar el meu estrès, que havia de relaxar-me... I va resultar ser una hemorràgia. El meu rang vocal va quedar molt reduït, en aguts i en greus, i després vaig contraure la covid i vaig perdre la veu per complet. Però ja he aconseguit recuperar-la gairebé totalment", relata aquesta nord-americana nascuda a Chicago i de currículum geogràfic variat: Atlanta, Florida, Nashville, París... "Jo feia molts concerts a Europa i vaig pensar: ¿per què no establir-hi la base? Buscava pis a París, però després d’una visita de tres dies a Barcelona em vaig decidir per venir aquí. Em va semblar un lloc màgic".

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

No ho és tant el règim de vida del músic en aquest país, més encara després de la pandèmia. "A Barcelona hi havia molts clubs petits i mitjans gràcies als quals no necessitava estar sempre de gira, i se n’han perdut uns quants: Rock Sound, Café Rock And Roll, Milano, Honky Tonk Bar, La Revolta del Clot...". La continuen sorprenent certes pràctiques, com haver de pagar el lloguer d’una sala per poder actuar-hi. "El teatre no funciona així. Els músics n’haurien d’aprendre per defensar els seus drets".

Des que es va establir a Barcelona, Sparks va obrir la seva música roots (blues, rock’n’roll, folk) a l’influx flamenc i llatí, però ara està tornant als seus orígens. "Al participar en concerts del Club Elvis, amb músics com Dani Nel·lo o Dani Pérez, vaig començar a apreciar més d’on vinc", explica. Després de l’epé El mar elèctric (2022), treballa ja en noves cançons, mentre assisteix a fenòmens estranys: el seu tema Tall towers, del 2009, s’ha convertit en el més escoltat de la seva obra després d’haver-se inclòs en la banda sonora de Sky rojo. Sospira per "tenir temps per a la composició" i poder deixar de banda la gestió de la seva carrera. Missió complicada. "Si em fan triar entre trobar l’amor de la meva vida o un bon mànager, la meva resposta està clara: ¡un mànager!".