Un maquillatge miraculós

Avui volaran a Los Angeles per a la cerimònia dels premis Oscars amb les maletes plenes de pròtesis de cames, motllos, ferides i perruques. Els catalans Ana López-Puigcerver, Belén López-Puigcerver, David Martí i Montse Ribé estan nominats a millor maquillatge i perruqueria en els guardons més importants del cine per La societat de la neu, de J. A. Bayona. Un "reconeixement" a la seva feina que reben "molt il·lusionats", asseguren en una conversa amb aquest diari, tot i que són conscients que hi ha "molta competència" aquest any. La cinta mostra la tragèdia dels Andes el 1972, quan un avió es va estavellar a la serralada. Els maquilladors i l’equip d’efectes visuals van recrear les ferides, van fer ninots dels finats i van reproduir els trossos de carn que menjaven els supervivents.

Però la duresa del succés va fer que moltes imatges finalment no s’emetessin a la pel·lícula. "De la nostra feina n’hi deu haver un 30%", afirma David Martí, maquillador i creador de l’estudi DDT SFX de Barcelona. "Jota [J. A. Bayona] volia rodar-ho tot, però moltes coses es quedaven a la sala de muntatge", comenta. Per exemple, van recrear amb dummies els retrats ficticis congelats dels personatges que morien. Això "es va eliminar per respecte a les famílies i perquè no feia falta. Però sí que li feia falta a Jota rodar-ho per tenir totes les opcions possibles". "És una pel·lícula emocional i aquests detalls no eren necessaris", valora Martí.

Reconeixements

La societat de la neu ja ha rebut el reconeixement dels experts i del públic, però l’opinió que més importa als maquilladors és la dels supervivents del succés. "Ens feia molt respecte, però ens van dir que es van veure totalment retratats", assegura la cap de maquillatge, Ana López-Puigcerver. Fins i tot el metge del tràgic succés, Roberto Cannessa, els va felicitar pel seu treball amb les ferides. "Teníem molt present tota l’estona que eren fets que havien passat de veritat", apunta Montse Ribé, maquilladora de l’estudi DDT SFX de Barcelona. "Quan estudiàvem les ferides no em podia creure que els passés això i alguns sobrevisquessin", confessa la maquilladora.

El rodatge de la pel·lícula es va allargar un any. En la primera etapa, des del gener fins a l’abril del 2022, es van trobar amb la dificultat de gravar en condicions extremes a la muntanya, a Sierra Nevada, amb la neu i el fred a uns 2.800 metres d’altitud. El cos tècnic que arribava a la muntanya era molt reduït. "Com més actors hi pujaven, menys equip de maquillatge, per la qual cosa els retocs eren molt complicats", explica la cap de maquillatge, Ana López-Puigcerver.

Així, la gravació del film va ser cronològica i lineal durant 141 dies perquè els actors tinguessin la transformació progressiva dels seus cossos amb el pas del temps a la muntanya, com la pèrdua de pes o el creixement gradual dels cabells i la barba. El canvi no era igual per a tothom. Mentre alguns s’aprimaven més ràpid, en d’altres costava més apreciar la cruesa de la tragèdia. Aquesta diferència havien d’accentuar-la amb maquillatge i les pròtesis creades per a cada situació.

Després del seu pas per les terres granadines, l’equip es va traslladar a Xile i l’Uruguai, on van recrear les escenes de la benvinguda a l’aeroport. "De Sierra Nevada a l’Uruguai van ser amb el mateix ràcord [la relació de continuïtat entre els plans perquè no trenquin la versemblança] perquè arribaven prims, amb els cabells llargs i demacrats quan els recullen després del rescat, però després vam parar un mes perquè agafessin pes", explica López-Puigcerver.

Després de la pausa, els actors van gravar les escenes prèvies a l’accident a l’Uruguai, on s’acomiadaven dels seus familiars abans del tràgic succés. Més tard van tornar a parar el rodatge i el van reprendre abans de Nadal, quan finalment van recrear l’accident d’avió als estudis de Netflix. "Des de l’agost, a l’Uruguai, que és quan són a l’aeroport i agafen l’avió, fins al novembre, al rodatge de l’accident a Madrid, havien d’estar exactament iguals. Això va ser complicat d’aconseguir", assegura.

Notícies relacionades

‘Fairy ballroom’, explosió de màgia i sensualitat

Delícies per ballar plorant

En el procés de documentació van comptar amb la informació que els havien facilitat, les seves investigacions i el contacte amb els supervivents. "Ens explicaven anècdotes i els enviàvem esbossos del cos perquè ells mateixos assenyalessin les ferides que podien tenir", explica Ana López-Puigcerver.

L’equip d’efectes visuals també va dur a terme un estudi previ dels fets, com ara "el moment acordió de l’accident i com es trenquen les coses", per intentar entendre "com va passar i ser com més fidel millor als fets esdevinguts", explica Ribé.