Festival de cine de màlaga

Un documental indaga en la lluita de Marisol per ser Pepa

Blanca Torres presenta ‘Marisol, llámame Pepa’, un treball exhaustiu sobre la que va ser icona del cine espanyol i després va desaparèixer voluntàriament d’escena. 

Un documental indaga en la lluita de Marisol per ser Pepa

EDUARDO PARRA

3
Es llegeix en minuts
EDUARDO PARRA

Ahir va tenir lloc una de les cites més destacades de la vint-i-setena edició del Festival de Màlaga, l’estrena de Marisol, llámame Pepa un documental de Blanca Torres que busca analitzar des de la polifonia i el rigor "la dona de carn i os en lluita contra l’ídol de masses" a més d’un relat dels canvis que van travessar les dones en uns anys crucials.

El 25 de gener del 2020, s’havia d’entregar el Goya d’Honor a Pepa Flores, però l’actriu va decidir no acudir i va enviar les seves filles a recollir-lo. Setmanes abans es van publicar tota mena d’especulacions sobre si l’exnena prodigi del cine espanyol, símbol de tota una època, tornaria finalment als flaixos de què havia fugit feia anys. Finalment, una vegada més, va complir la promesa que es va fer a si mateixa. Llavors, Torres va tenir clar que volia fer un documental sobre ella. "El fet de no anar als Goya la va convertir encara més en referent", assegura la realitzadora, que va decidir crear, a poc a poc, amb molta feina d’arxiu i documentació, "un homenatge a Pepa i també a Marisol".

Marisol, llámame Pepa reivindica la figura de la malaguenya com a pionera: "És la dona que millor explica la situació de les dones en la història recent del nostre país; de nena que va ser icona franquista a dona propietària del seu propi destí. Les frases que Pepa deia poden ser ara mateix dites per qualsevol dona: ‘Vull valer-me per mi mateixa’, ‘estic buscant la meva llibertat’, ‘encara no sé qui soc’...". El llargmetratge documental està fet "amb la intenció de ser vist per tots i totes". "Volem que el vegi tothom, que la gent jove tingui present la figura de Marisol i Pepa, i que sàpiguen de l’existència d’una persona que va decidir, sent al cim del món, canviar-ho tot per l’anonimat, perquè Pepa ha tingut l’oportunitat de guanyar molts diners, però no ha volgut".

"Totes les nenes volien ser Marisol i ella només volia ser una nena", resumeix Torres a la perfecció, i explica: "La pèrdua de la infància per a la malaguenya està darrere de moltes de les decisions que va prendre d’adulta. Va decidir tornar a tenir una vida el més semblant a la que va tenir abans de ser Marisol, però el públic va preferir mantenir el mite infantil al seu cap, li costava digerir que una persona exposada als mitjans durant més de 20 anys canviés". "El seu do va ser la seva creu", sentencia la directora.

Operació de marxandatge

Notícies relacionades

Hi ha un aspecte de la vida de la malaguenya que fascina particularment a Torres: com es va aconseguir que "aquella nena rossa, amb aquest aire aflamencat i americà alhora, amb aquests vestits tan bonics i estilitzats", conquerís el món. "Marisol va ser la primera gran operació de marxandatge i tècniques de màrqueting en la història d’Espanya. El desplegament que va fer Carlos Goyanes, el seu representant, és digne d’estudi a les escoles d’Economia", assegura.

A Torres l’estranya que sent Marisol/Pepa Flores una de les persones més retratades del món "encara no s’hagués fet un documental amb una feina d’arxiu de gran magnitud". Aquest ha sigut un dels grans reptes de la producció, que sempre va fugir de les reconstruccions i les recreacions: "Al ser un personatge de reconeixement internacional teníem arxius d’arreu del món. Els fans de Marisol ens han ajudat molt aportant una quantitat ingent de material d’arreu del món; fins i tot ens vam trobar gravacions de Marisol en bobines que vam haver de digitalitzar".